Compte amb les municipals, cal escombrar cap a casa, ja que tant a nivell de procés independent com per drets socials, ja que uns no poden anar deslligats dels altres, és el que s’ha de votar. Això ens porta a ser cautelosos. Catalunya està en l’ull de l’huracà, i caldrà estar el cas, per tal que no ens prenguin per allò que no som. Les nostre qualitats han de prevaldre.

Anar a eleccions caldrà presentar el bo i millor de tots nosaltres. Tant els que es presenten com els que anem a votar. És de saviesa sabuda que la confiança donada als candidats ha de ser per fer créixer persones i país. Però també qui es presenta, abans ha d’haver mostrat la seva credibilitat en vida. Perquè la persona en qüestió és el que ha d’haver estat primer fidel a si mateix amb validesa de valors de justícia, solidaritat, respecta... i amb una coherència i ètica provada. No és la prometença del que farà o dirà, si abans no ha estat així. Es diu que per les seves obres els coneixerem. Això és la idea primera que justifica la manera de ser de tot ciutadà, vilatà, home de vida rural. I, després, gràcies a la seva demostrada honorabilitat, capacitat, habilitat, podrà certificar els seus objectius i projectes amb solidesa.

Presentació de tot projecte demana claredat diàfana de saber del que s’està parlant. La idea que el promou. Saber estructurar-lo tant en responsabilitats com en temps de durada. Una vertadera planificació en poder saber d’ell: recursos, riscos i les despeses...Un pla de control que no es desmesuri en l’execució i després se’l pugui avaluar. I que sigui un pla honrat. I fer-lo creïble en l’exposició del mateix pla.

No ens és vàlida la demagògia, ni l’ofensa o desqualificació de l’altre, menys de Catalunya, que ja fa pudor. Estem cansats, prou del tema! Explicar-nos sopars de 2 euros, i dir que ara ens deixaran lligar els gossos amb llonganisses, no cal perdre el temps.

Qui ha estat ja a l’ajuntament i ho ha fet bé té avantatges sobre el que es vol estrenar. I si l’alcalde estrenat no ho ha fet correctament, es presta el canvi. Aquesta clàusula és aplicable a altres àmbits, perquè és de sentit comú.

En els consistoris segons responsabilitats cal cobrar el just i necessari, però sense exageració. No estirar més el braç que la manega. Cal tornar a l’escola dels ideals de les il·lusions, dels compromisos per poder viure com a terra de dignitats. Ja que el servei pel país passa per creure-se’l, no per cobrar-lo, ni per desqualificar-lo. Aquest postulat i no d’altres ens permetrà fer Catalunya, amb el qual el poble s’hi pugui trobar veritablement vinculat i posar-hi confiança. Llavors, que guanyi el millor!