El silenci actiu de la vida religiosa
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
La importància de la vida religiosa en l’Església catòlica, al marge del clergat, els bisbes i els laics, és la vida activa que fa. Una mostra d’aquesta és la tasca social que porten a terme els ordes religiosos dins els instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica de Catalunya. Són 776 els serveis socials que promouen voluntàriament els religiosos. Aquesta seria la notícia.
Desglossant un informe que tracta del tema trobem que per la dedicació sobresurt el sector femení, perquè les dones continuen sent el col·lectiu més important dins l’àmbit d’ordes religiosos. No obstant això, tant amb homes com en dones, el servei que dóna aquest col·lectiu vers la societat, segons un ordre establert, es posa de manifest amb les següents dades: la immigració, la sensibilització ciutadana, la inserció econòmica i social, la beneficència i la promoció de la salut. Una tasca, com assenyalen els analistes, que es concreta principalment en activitats d’alfabetització i formació; atenció residencial, hospitalària i domiciliària; recol·lecció o distribució d’aliments o roba; foment del voluntariat; acollida temporal; assessorament legal; suport en la recerca d’habitatge i de feina; menjadors socials; habitatges tutelats... El personal dedicat a aquestes tasques són un total de 5.627 religioses i 1.429 religiosos que s’agrupen en 172 instituts amb presència a Catalunya.
Les dificultats produïdes per la crisi econòmica també han afectat els centres d’acollida religiosos, on no donen l’abast. Arran d’aquests fets, aquests centres han estat notícia en els mitjans de comunicació, i la gent ha pres consciència de la seva existència. Però cal tenir en compte que la labor discreta d’aquestes ordes ja feia molt de temps que existia: treballaven i donaven assistència als més desfavorits, sense que ningú no en parlés, perquè mai no ha estat el seu estil fer gaire soroll.
Laia Ahumada és l’autora del llibre Monges, que va tenir molt bona acollida, de l’editorial Fragmenta amb data del 2009. Car que fa dies que es publicà, el contingut és d’actualitat i ressalta una entrevista feta a vint monges de Catalunya. Són vint testimonis que ha interessat que sortissin a la llum de l’opinió pública. Cal donar-hi una ullada per saber de què es tracta.
Tot plegat, un treball mogut per l’evangeli, perquè, quan aquest ha transcendit de la manera que ho ha fet, no ha deixat indiferent l’opinió pública.
Desglossant un informe que tracta del tema trobem que per la dedicació sobresurt el sector femení, perquè les dones continuen sent el col·lectiu més important dins l’àmbit d’ordes religiosos. No obstant això, tant amb homes com en dones, el servei que dóna aquest col·lectiu vers la societat, segons un ordre establert, es posa de manifest amb les següents dades: la immigració, la sensibilització ciutadana, la inserció econòmica i social, la beneficència i la promoció de la salut. Una tasca, com assenyalen els analistes, que es concreta principalment en activitats d’alfabetització i formació; atenció residencial, hospitalària i domiciliària; recol·lecció o distribució d’aliments o roba; foment del voluntariat; acollida temporal; assessorament legal; suport en la recerca d’habitatge i de feina; menjadors socials; habitatges tutelats... El personal dedicat a aquestes tasques són un total de 5.627 religioses i 1.429 religiosos que s’agrupen en 172 instituts amb presència a Catalunya.
Les dificultats produïdes per la crisi econòmica també han afectat els centres d’acollida religiosos, on no donen l’abast. Arran d’aquests fets, aquests centres han estat notícia en els mitjans de comunicació, i la gent ha pres consciència de la seva existència. Però cal tenir en compte que la labor discreta d’aquestes ordes ja feia molt de temps que existia: treballaven i donaven assistència als més desfavorits, sense que ningú no en parlés, perquè mai no ha estat el seu estil fer gaire soroll.
Laia Ahumada és l’autora del llibre Monges, que va tenir molt bona acollida, de l’editorial Fragmenta amb data del 2009. Car que fa dies que es publicà, el contingut és d’actualitat i ressalta una entrevista feta a vint monges de Catalunya. Són vint testimonis que ha interessat que sortissin a la llum de l’opinió pública. Cal donar-hi una ullada per saber de què es tracta.
Tot plegat, un treball mogut per l’evangeli, perquè, quan aquest ha transcendit de la manera que ho ha fet, no ha deixat indiferent l’opinió pública.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres