A la part alta del pic La Laferrière, a 900 metres d’altura, sobre les planes del nord d’Haití, s’aixeca aquesta Citadelle. Es tracta d’una fortalesa inexpugnable amb aparença de vaixell que sobresurt d’entre els núvols. En la seva època, es va convertir, juntament amb els 365 canons que hi instal·laren, en la garantia que els haitians no tornarien a tenir mai més amo, o almenys que fos un blanc.

La Ciutadella Laferrière, coneguda també com a “Ciutadella Henri Christophe”, és la fortalesa més gran de l’hemisferi occidental i la més gran de tot Amèrica.  

El 1806, Alexandre Pétion, el primer president d’Haití independent, va llançar un cop d’estat contra l’emperador d’Haití, Jean-Jacques Dessalines. El general Christophe, gràcies als seus espies, estava assabentat d’això, però mai li ho va advertir al president, i veia el seu assassinat com un mal necessari que li permetria aconseguir les seves metes. La mort de Dessalines va donar pas a una lluita de poder entre Christophe i Pétion, que va acabar amb Haití dividit en dos estats, un al nord governat per Christophe i un altre al sud governat per Pétión. (Encara segueix així dividit, actualment). Christophe va començar el seu govern al nord com a president el 1807, i més tard s’hi va declarar rei el 1811, per establir un regnat autocràtic i repressiu.

La fortalesa es va acabar de construir l’any 1820. Aquest mateix any Christophe havia sofert un infart i va morir. Els seus seguidors més lleials van cobrir el seu cos amb calç viva perquè es descompongués ràpid, i el van sepultar en un dels patis interiors de la ciutadella, per evitar que els enemics mutilessin el seu cadàver.

El 1825, el president haitià Boyer i el diplomàtic francès baró de Mackau van signar l’acord pel qual França reconeixia Haití com a país independent i es comprometia a no envair-lo, a canvi que Haití li pagués a França una suma de 150 milions de francs com a indemnització per als colons francesos que havien perdut les seves plantacions i collites durant la rebel·lió dels esclaus. L’acord va ser signat el 7 d’abril de 1825 i França va abandonar els seus intents d’invasió.

Signat l’acord, l’amenaça militar de França sobre Haití va desaparèixer i l’exèrcit haitià es va retirar de la fortalesa, per deixar-la abandonada des de llavors.

Descripció de la Ciutadella
Grans cisternes i dipòsits a l’interior de la fortalesa van ser dissenyats per emmagatzemar suficient menjar i aigua per a 5.000 soldats per a un any. La fortalesa incorporava habitacions de luxe per als caps en cas que necessitessin refugiar-se dins dels seus murs. Altres instal·lacions incloïen masmorres, banys i forns de pa. També és visible la tomba del cunyat de Christophe, mort aquells dies quan va explotar la sala de pólvora, en la qual ell es trobava.  

A causa de les deficiències d’Haití per preservar el seu patrimoni cultural en ser el país més pobre d’Amèrica, les organitzacions internacionals han intervingut modernament per ajudar-la constituint un fons (sense fins de lucre) per a la conservació de la ciutadella. Gràcies a la seva colossal grandària s’ha convertit en el símbol nacional d’Haití i ha aparegut representada en monedes, bitllets i segells. La fortalesa va ser designada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1982.

Millor que ningú ha descrit en breus paraules la “fortalesa”, el seu erector:
“En cas d’intent de reconquesta de l’illa per França, ell, Henri Christophe, Déu, la meva causa i la meva espasa, podria resistir aquí, damunt dels núvols, durant els anys que fossin necessaris, amb tota la seva cort, el seu exèrcit, els seus capellans, els seus músics, els seus patges africans, els seus bufons. Quinze mil homes viurien amb ell, entre aquelles parets ciclòpies, sense mancar-los res. Alçat el pont llevadís de la Porta Única, la Ciutadella La Ferrière seria el país mateix, amb la seva independència, el seu monarca, la seva hisenda i la seva pompa major... Alejo Carpentier (El regne d’aquest Món).”

juny / 24

Ref-. 3525.- G 78.-2,6