La cosa va per llarg i els polítics tindran temps per seguir desqualificant-se, fins a marxar uns dies de vacances i d’amagatotis, com aquest articulista, que ja té pensat de què escriurà en les seves vacances de mar.

De moment l’aplicació de la llei d’amnistia comença bé al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no ha començat petant tot als morros, sinó de forma molt civilitzada. A veure per on sortiran les atzagaiades i bajanades.

L’acord per descontaminar i descaducar el poder judicial té la sorpresa d’haver-se aconseguit a Brussel·les; que rar, eh, senyor Puigdemont?

A Brussel·les, l’Estat espanyol per negociar un pacte d’estat, que fins ara sempre deien que els afers interns es resolen a casa... Doncs a Brussel·les. Això és el reconeixement que per a les solucions internes, si les relacions són tòxiques i asfixiants, el millor és que ens distanciem i acudim a l’auxili comunitari.

Des del 2018 que el poder judicial estava bloquejat, i amb els independentistes empresonats, i controlant el PP des de la porta del darrere, com va dir Ignacio Cosidó al Senat, la sala segona del Tribunal Suprem, la de Manuel Marchena.

Tot sigui per evitar els maximalismes del president i el vicepresident dels socialistes que ja van manar, i de la meva generació, els Srs. González i Guerra, que consideren que el president socialista d’ara, el Sr. Sánchez, enlloc d’ajudar-lo, diuen que es deixa fer xantatge per una minoria en vies de extinció. Quina mala llet més profunda, sabent del que es tracta, com saben ells.

També diuen que l’amnistia Puigdemont no la veurà, i veuen difícil que pugui tornar a Espanya en llibertat, en lloc d’acceptar la majoria parlamentària i dels seus de la llei d’amnistia.

Els presidents Torra i Puigdemont, cadascú al seu temps, han contestat a aquestes manifestacions dient que són un tros de quòniam i un gamarús, per demostrar que a casa nostra també sabem insults d’una certa categoria literària.

Si anem a les definicions i sinònims, ens surt un reguitzell de notables proporcions, i acabarem l’article relacionant una petita part. Però el que és important és que l’esperit de la llei aprovada i la normalització de les cúpules judicials facin que es compleixi la llei, tal com va manar el rei de tots els espanyols, des dels entusiastes del “lo, lo, lo, lo” fins als que ho som només per imperatiu legal.

I aquí va el reguitzell: tros de quòniam, gamarús, persona toixa, aturada, bleda, mitja merda, capsigrany, carallot, ruquerol, tanoca, apardalat, curt de gambals, ninot, pàmfil, ximple, talòs, que li falta un bull... I el que faci falta !