Un matrimoni nord-americà feia turisme pel sud d’Espanya. Els agradava fer-ho visitant més pobles i escampats que capitals. Transitant pel nord de la província de Sevilla, es van topar amb un llogaret on al cartell de la carretera figurava el seu nom: “Guadalcanal”.

“Mira si en són de considerats i cultes, els andalusos, que li han donat el nom a un poble seu de la gran batalla que els ianquis lliuraren contra el japonesos l’any 1942”, li va comentar l’home a la seva dona.

Guadalcanal – Andalusia
Guadalcanal és un municipi de la província de Sevilla. Té uns 2.900 habitants i una extensió de 275 km². Està situat al nord de la província, a una altitud de 660 metres. El nom li esdevé de l’àrab Wad al-Qanal (riu del canal). Aquest poble ja hi tenia assentaments en l’època dels ibers. Guadalcanal ha estat també bressol de personatges històrics del segle XVI, entre els seus quals figuren un dramaturg, un poeta i un novel·lista. En el seu patrimoni arquitectònic hi figura un edifici històric datat l’any 1307. (Les seves coordenades són: 38° 05’ 31” N, 5° 49’ 16” O).

Guadalcanal - Illes Salomó
Les illes Salomó són un arxipèlag d’Oceania situat al sud-oest de l’oceà Pacífic i al nord-est d’Austràlia. Les illes més occidentals pertanyen a Papua Nova Guinea, mentre que la major part de l’arxipèlag ara és un estat independent de les illes Salomó.

Es comptabilitzen en aquell arxipèlag ni més ni menys que 990 illes i 8 grans illes volcàniques i nombrosos illots i atols, desplegats en dues cadenes paral·leles, amb una extensió d’uns 1.100 km de llarg, uns 600 km d’ample i una superfície total d’uns 40.000 km². El pic més alt és el mont Balbi (3.123 m), a l’illa de Bougainville.

Les illes principals de l’arxipèlag són: a Papua Nova Guinea, Bougainville (9.318 km²), Buka (611 km²) i Guadalcanal (5.336 km²); en aquesta illa està situada ara la capital de l’estat. Les coordenades de l’illa de Guadalcanal són: 9° 35’ 24” S, 160° 14’ 06” E.

Acudim a la Història
Álvaro de Mendaña va ser el conqueridor que va explorar les illes Salomó l’any 1567. L’any 1568 van posar peu a terra en la primera de les illes de l’arxipèlag. Havent trobat restes d’or a l’illa de Guadalcanal, pensant que havia topat amb les mítiques mines del rei Salomó, va batejar l’arxipèlag com “illes de Salomó”. El 1856 van passar a les mans dels Estats Units. Tot seguit, el Regne Unit hi va establir un protectorat a la dècada del 1890. L’autonomia aparegué més tard, es va concedir després de la Segona Guerra Mundial i la independència es va proclamar el 7 juliol de 1978.

L’abril de 2022, la Xina va anunciar que havia signat un acord de seguretat amb les illes Salomó, que va fer que Austràlia i els Estats Units alertessin d’un perill a la zona.

Campanya de les Illes Salomó en la segona Guerra Mundial
Fou una campanya important de la guerra del Pacífic de la Segona Guerra Mundial. Va començar amb l’ocupació japonesa de les illes Salomó l’any 1942. Els japonesos hi establiren diverses bases navals i aèries amb la finalitat de proporcionar bases per tallar les línies de subministrament a les forces aliades al sud asiàtic. Els aliats, amb el propòsit de defensar la seva comunicació i les seves línies de subministrament al Pacífic sud, van contraatacar els japonesos a les illes Salomó amb un desembarcament espectacular a l’illa de Guadalcanal. Aquests desembarcaments van iniciar una sèrie de batalles entre els dos adversaris, contraatacant els nord-americans amb el desembarcament a Guadalcanal. Fou una campanya de lluites esgotadores per terra, mar i aire amb grans sacrificis humans i material de guerra dels dos bàndols. Els ianquis arribaren a vèncer els japonesos, infligint-los pèrdues irreemplaçables en actius militars i humans, i van aconseguir ocupar l’illa i el seu aeroport, que ja estaven construint els japonesos.  

Després de Pearl Harbor els líders japonesos van intentar neutralitzar la flota nord-americana, obtenint bases militars estratègiques per defensar el seu extens imperi. L’objectiu japonès era expulsar les forces britàniques i nord-americanes de les Índies holandeses i de les Filipines. L’imperi del Japó va aconseguir els seus objectius estratègics inicials en els primers sis mesos de la guerra, capturant les Filipines, Tailàndia, Malàisia britànica, Singapur i les Índies Orientals Neerlandeses. Al març i l’abril, les forces japoneses van ocupar i van començar a construir un camp d’aviació a les illes Salomó. Un mes després, la flota japonesa va perdre quatre dels seus portaavions en la batalla de Midway, que fou l’origen del seu ocàs.

L’èxit dels aliats en la campanya de les illes Salomó va evitar que els japonesos bloquegessin Austràlia i Nova Zelanda. La magnífica estratègia aliada de les campanyes de les illes Salomó i de Nova Guinea llançada el 30 de juny de 1943 va obrir el camí perquè les forces aliades recuperessin les Filipines i bloquegessin a poc a poc el Japó i tot el seu imperi. La campanya de les illes Salomó va culminar amb la campanya de Bougainville (1943-45), que es va prolongar fins al final de la guerra.