A mi personalment això dels bandolers sempre m’han atret, segurament perquè no he estat quasi mai atracat, excepte en una ocasió en què, mentre dormia, vaig sentir el “clic” d’alguna cosa queia damunt la tauleta de nit, i amb la pau de la nit vaig obrir els ulls, i quina va ser la sorpresa que tenia davant meu un individu tapat amb un passamuntanyes que remenava per damunt la tauleta per veure que podia prendre, i al veure, mig dormit, la intenció del “paio”, vaig fer un estrepitós renec enmig de la foscor que el va sorprendre i va baixar les escales a salts, fugint sense prendre res.

Catalunya sempre ha sigut una terra de bandolers, des de ben entrada l’alta edat mitjana fins al segle XX.

El patrimoni bandoler català és dels més valuosos d’Europa, i pot sorprendre trobar el teu cognom dintre la llista dels que es coneixen. Se’n calculen més de 3.028, i resulta que el 99,6% dels casos eren avantpassats catalans, i d’aquests, tan sols 12 porten cognoms espanyols.

Els “cadells” defensaven els drets dels camperols, mentre que els “nyerros” eren partidaris dels senyors i els defensaven.

Faré una mica de llista dels que “ treballaven” a la comarca de l’Alt Camp:

- Miquel Morell, “l’escolanet”

- Miquel Català, “lo paí català”

- Pere Voltor

- Ramon Guardiola, “Ramonet de Valls”

- Joan Amorós, “Janet de Pira”

- Claudi, “el Moliner”

- Joan Serra, “la Pera”

- Joan Forner, “el Griset de Cabra”

- El Faiet de Rodonyà

Com podeu veure són uns quants, i no hi són tots, com per exemple l’Antoni Oliver, el “Cadirer”; Gabriel Oliver, el “Pixo”, i Jaume Gatell de Vallmoll, el segle XVII.

Molts dels actes vandàlics tenien un rerefons romàntic, ja fos per repartir la recaptació entre els pobres o el rapte de la núvia que tenia la negació de la família com a tal, o la no inclusió social dels lladres en la societat per pertànyer al cantó contrari dels que tenien el poder.

Tota una petita història, vet ací.