Tots hem sentit i hem sofert entre pares i fills i nets, sobretot ara que són tan descarats, com nosaltres els vells, que ja vam trencar amb la tradició de tractar de vós o vostè els pares i de fer un petó a la mà del pater familias en senyal de respecte i submissió.

Ara, tot això, matat! I de tant en tant de pares a fills o viceversa se sent allò de “no heu fet mai res per mi”, o “tot el que fas no serveix per res”. Això passa a les famílies; i en el món de la política és tant o més exagerat.

Així, per fugir de la calor i perquè m’agrada la política i la segueixo, des de la devoció als meus, he seguit durant un parell d’hores per les televisions la trobada al Congres de Diputats per parlar d’un pla de regeneració democràtica.

El president Sánchez ha dit que els “bulos”, faules o notícies falses no són ni innocents ni casuals i que hi ha gent i organitzacions que es dediquen a fabricar-los, i que tenen bases sòlides i motivacions d’extrema dreta i ingerències de potències estrangeres que volen destruir la democràcia, i això afecta a tots, dretes i esquerres, independentistes i unionistes, i per tant es té de reforçar la democràcia amb més transparència, més rendiment de comptes, govern obert, transparència i claredat dels mitjans de comunicació o sigui: transparència, independència, pluralisme i protecció, per evitar pressions i monopolis de la informació.

Argumenta que és un reglament o directriu d’Europa i es té de consolidar.

Com era d’esperar, i tractant-se de la nostra jove democràcia, que ve de cent anys de dictadures d’extrema dreta, tots els que han volgut s’han tirat a la jugular del govern que te aquest tipus d’idees.

Feijóo ha respost que el major “bulo” d’Espanya i la màxima representació de les fake news és el president, que tot ho fa malament, i que si es tractés d’ell tot ho faria bé, és clar.

La Nogueras de Junts diu que els cops d’estat ja no es fan amb pistola com el 23-F de 1981, sinó amb toga, i són els jutges que no apliquen la llei d’amnistia aprovada per majoria del Congrés.

Això ja ens va passar als catalans amb la sentència del 2010 del TC, que va acabar o va recomençar amb l’1 d’octubre del 2017.

També es queixa que estiguin ufanosos de la selecció nacional de futbol en lloc d’estar ufanosos de la seva selecció estatal, ja que de nacions n’hi ha d’altres, i si no hi ha altres seleccions és perquè Espanya no és pas una democràcia plena.

Aitor Esteban, del Partit Nacionalista Basc, recorda que les lleis no serveixen de res sense ètica, que és la filosofia de la moral... Ull, no confondre amb moral patriòtica o policia de la moral.

L’ètica i l’estètica es preocupen per la reflexió relativa als valors. Exemple: el be i el mal, bo i dolent, virtut o vici, just o crim.

Avui l’ètica està molt lligada al dret i aquest s’aplica molt millor amb democràcies avançades.

Els de Podem recorden el genocidi del israelites contra el poble palestí, i recorden que amb el poder judicial actual els cops d’estat seran híbrids i per via judicial.

En el repàs general en la seva última intervenció, Sánchez recorda que el PP sempre defrauda, desqualifica i mai parla de projectes, només soroll, soroll i soroll.

Se’n fot que Vox hagi trencat amb el PP precisament per un problema de solidaritat de la política migratòria. I diu que Europa demana solidaritat amb els que estan en primera línia de rebre gent, i que no es pot enviar l’armada a enfonsar cayucos, ja que el primer que tindrien de fer, segons les lleis de la mar i del dret internacional, és ajudar-los.

Li pregunta a Abascal com li va el divorci amb el PP, i riu com altres vegades. Aclareix que Vox ja té un nou amant, el president de torn d’Europa i president d’Hongria, el seu amic Orban, que és la democràcia més esprimatxada de Europa.

Recorda que anar contra l’emigració és com pegar-te un tret als peus, ja que es necessita perquè ajuden a la riquesa, desenvolupament i prosperitat, i que ells voldrien acabar amb tot això i penjar-los pels peus, com si es tractés de Mussolini; i que després, què? Qui anirà a collir préssecs?

Dona la raó a Rufián en el sentit que els mòbils i el seu poder de captar xarxes socials és infinit en democràcia, i per això es té de regular, per allò del bé i el mal.

Reconeix que Catalunya i el País Basc han sigut molt solidaris, i que hi ha autonomies que només voldrien que s’apliqués la llei de l’embut, ample per a ells i estret per a la resta.

I així anirem avançant dins l’estiu profund i a casa nostra esperant si tenim president aviat, o anirem al que els francesos en diuen una segona volta.