L’afició al cinema ─els que ja som grans─, la portem des de la nostra infantesa, quan anàvem al cine parroquial amb una entrada infantil. Avui encara mantenim aquella genuïna afició, però, amb un aire més crític degut als anys i al saber sobre aquest setè art.

Ara, amb el món de la tècnica, de vegades ja no ens cal sortir de casa per anar a veure una projecció de qualitat, ja que les aplicacions cinèfiles d’internet les fan arribar a la llar. Encara que no sempre és així, perquè també ens agrada veure pel·lícules a la pantalla gran, però, amb tot, el menú casolà de cinematografia, si és prou atraient, també ens el mirem.

Dies passats vam veure una pel·lícula per internet, en l’aplicació de Prime Video, que es titulava “Cry Macho”, basada en la novel·la de Richard N. Nasch, publicada el 1975 i posada en pantalla vers el 2021, pel productor, director i actor, amb tota la seva perseverança, el nord-americà i llegendari Clint Eastwood. Seria el 2020 quan el nostre protagonista actuaria novament com actor, però amb noranta-un anys, que ja és dir.

Es tracta d’una obra dramàtica tractada amb traça i pausada, adaptada a l’actitud i aptituds del nostre ja vell actor. Per tant, així va fer possible la seva interpretació d’actor en escena. Malgrat que solem estar avesats a veure un Clint Eastwood més actiu, aquí no li calia; el seu paper i persona s’ajustà al guió amb tots els elements de la versió.

La cinta cinematogràfica fa referència a la història d’una estrella de l’espectacular “rodeo” americà, i criador de cavalls, retirat i amb un feix d’anys, que accepta l’encàrrec d’anar a buscar a Mèxic el fill petit d’un propietari de cavalls i fer el retorn amb el noi, per tal d’allunyar-lo de la mare que és alcohòlica. Durant el viatge de tornada, es trobaran embolicats amb un seguit d’inesperades aventures.

Potser sí que esdevé una obra crepuscular, diuen alguns, com si el director i alhora actor es volgués acomiadar en un captard de la seva vida. Al lloc de l’entrega del xicot al seu pare, prop de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, hi veurà un refugi de pau. La interpretació del jove ─a banda d’altres actors secundaris─ la fa l’actor mexicà Eduardo Minette, que s’estrena amb aquesta pel·lícula en el camp internacional del cinema a Hollywood, al costat del tità Clint Eastwood. La crítica en general esdevé favorable; la veu com una projecció per a ments tranquil·les i pausades, sense massa trencacolls i fatalitats inassolibles, sinó més aviat superables. Una pel·lícula en què els sentiments d’afecte, tendresa, senzillesa i bondat també s’hi trobaran expressats. Tot plegat esdevé una pel·lícula per fruir-la en família, un diumenge després d’haver dinat, sense presses. Hom es pot deixar atrapar per la calma de “Cry Macho”.