Quan Tekakwitha tenia quatre anys va passar la verola, que li deixà marques a la cara; la malaltia també matà els seus pares i un germà, i aleshores fou criada per un oncle, cap de la Tribu de la Tortuga. Com a filla adoptada del cap, molts joves la demanaren en matrimoni  malgrat la seva cara desfigurada, però ella entenia que no eren propostes sinceres i les rebutjava. Llavors va començar a aprofundir en una nova fe, que li havia ensenyat la seva mare. Malgrat l’oposició de l’oncle, va seguir les ensenyances de la mare.

L’any 1666, Alexandre de Prouville arrasà Ossernenon, el marquès de Tracy, i fou nomenat tinent general en cap del Canadà francès. Des de la seva base de la ciutat del Quebec, va dirigir un regiment en una campanya contra els pobles iroquesos. Després de derrotar-los, va llançar un atac contra la nació Mohawk que va destruir el seu territori. El marquès de Prouville es va apoderar de totes les terres Mohawk en nom del rei de França. El clan de Tekakwitha s’establí a la riba nord del riu Mohawk.  Tekakwitha fou rebutjada per la seva tribu per no seguir les creences índies ancestrals. Va rebre amenaces de mort i el 1677 marxà a una comunitat d’indígenes cristians a Kahnawake (Quebec), on va viure i dedicar-se a la cura de malalts i ancians. El 17 d’abril de 1680, morí a l’edat de 23 anys mantenint-se amb la seva nova creença. Fou enterrada prop del poblat on va perdre la vida, lloc que ara es diu Sainte-Catherine. Al seu epitafi: “Kateri Tekakwitha: Ownkeonweke Katsitsiio Teonsitsianekaron”  (La flor més bella que mai ha florit entre els homes vermells). Va ésser anomenada pels indis “lliri dels mohawk”, “donzella mohawk” i “flor entre els homes”.

Kahenta havia estat batejada i educada per un missioner francès a Trois-Rivières. En haver-se fet cristiana de jove i haver-se dedicat a la cura desinteressada de vells i nens, aviat se li atribuïren guaricions miraculoses i començà a ésser venerada com a santa. El seu procés de canonització va començar en 1884. Va ser canonitzada el dia 21 d’octubre  del  2012  per Benet XVI. Als Estats Units l’han fet patrona de l’ecologisme i el medi ambient.

Als Estats Units és molt venerada. Compta amb tres santuaris nacionals: el National Kateri Shrine, al poble de  Fonda (Nova York); el National Shrine of the North American Martyrs, a Auriesville, i la Basilica of the National Shrine of the Immaculate Conception, a Washington DC.