Varen assistir a aquell àpat tots els familiars amb majoria legal, alguns acompanyats pel servei de companyia, degut a la seva avançada edat.

La puntualitat va ser quasi a l’anglesa, i a les vuit en punt d’aquell vespre primaveral, les roses del jardí esclatades de perfum i amb tots els pètals oberts donaven la benvinguda a tots els assistents.

Les targetes amb paper fet a mà i també escrit a mà amb ploma i tinta vermella, amb el nom de cada comensal i posades al davant de cada lloc corresponent.

L’alineació de les cadires vorejava la perfecció i també l’ordre de les copes, que començava per la primera que s’havia de fer servir, i era l’adient per al primer plat que tenien davant.

Sempre es comença de dreta cap l’esquerra, i per començar el sopar varen portar un consomé fred amb uns daus de flam d’ou salat que maridava a la perfecció amb un xerès sec fet amb un raïm anomenat palomino fino i criat amb lies i seguint l’ordre de les soleres, i cridaneres que són botes de roure normalment d’uns 225 litres, d’on es va traient el vi de la línia de botes inferior, i es torna a reomplir de la línia de botes immediatament superior, i així es pot mantenir sempre la mateixa qualitat i nivell.

La següent copa, de cristall transparent com totes, i amb una fina sanefa donant tot el tomb, deia fins a quin nivell era l’adient d’omplir-la; varen portar els cambrers vestides impecablement de negre seriós, i només la camisa blanca impol·luta donava el contrapunt a la foscor un vi blanc, sec i perfumat, fred però no gelat, que amb la suavitat d’aquells filets de llenguado fets a la “meunière” era el conjunt perfecte, aquesta salsa afrancesada, i feta amb mantega i suc de llimona, per a la tendresa i suavitat d’aquest peix.