Les mobilitzacions de la pagesia, l’actualitat parlamentària més nostrada, els equilibris internacionals –ja siguin a París, Washington, el Vaticà o Caracas– i sobretot les retrobades amicals són algunes de les temàtiques que inspiren les reflexions diàries d’Antoni Coll, històric periodista que al llarg de la seva trajectòria vital ha deixat empremta en sis diaris: el Diario de Lérida, el Noticiero -de Saragossa-, el Diario de Barcelona, el Correo Catalán, La Vanguardia i el Diari de Tarragona.

Com amb els seus apreciats articles, sempre amb un llenguatge acurat, elements internacionals i un punt sorneguer, el periodista ens sorprèn sovint amb nous llibres que complementen i amplien els més de vint títols que ha anat publicant amb el pas dels anys, amb llibres d’assaig europeista, textos memorialistes del seu pas per rotatius rellevants de la segona meitat del segle XX, reculls d’articles periodístics i també obres imaginatives de caràcter literari.

Si aquests darrers anys hem pogut gaudir de 30 contes de Tarragona (Arola, 2022) –un volum de “reportatges de ficció”, com els definiria Joan Maria Pujals, protagonitzats per personalitats i estàtues de la ciutat–, i de ¿Puedo llamarle Mihail? (Comuniter, 2022), sobre el paper de les amistats personals dels diferents mandataris per posar fi a la Guerra Freda, amb Ronald Reagan i Gorbatxov com a noms imprescindibles; ara Antoni Coll ens sorprèn amb Sorpresas para una hoja en blanco (Digital reasons, 2023), endinsant-se en moments rellevants de compositors, acròbates, exploradors i científics.

“Cada dia comença amb una pàgina en blanc que s’anirà omplint d’esdeveniments previsibles i imprevisibles”. Així comença aquest nou llibre d’Antoni Coll Gilabert a través de les pàgines del qual el periodista d’Ivars d’Urgell –afincat a Tarragona des de fa quatre dècades– ens transporta a dies que van esdevenir cabdals per allò que va succeir-hi i que han marcat una fita a la història de la humanitat: allò que va inspirar Charles Dickens per escriure el seu Conte de Nadal, el darrer concert de Beethoven o la capacitat de superació de Konrad Adenauer, un dels cinc pares d’Europa. Quin és el miracle que permet l’elaboració de les grans obres de la música, les lletres o l’art?

Amb el seu característic estil lluminós i al·legòric, i a partir de records i moments crucials viscuts en primera persona, Antoni Coll reflexiona també al voltant de l’existència, la fe, la condició humana i el periodisme. Com deia el popular astrofísic Carl Sagan, “cada ésser humà que ha existit, ha viscut una vida, amb una suma d’alegries i sofriments”.

Al llibre, format per capítols sintètics, hi apareixen també noms que han conformat la trajectòria vital i professional de l’autor: des d’una entrevista estudiantil amb José María Gil Robles, fins a l’admiració per la tasca de qui fou director de l’Escolania de Montserrat, Ireneu Segarra; des d’una conversa del periodista Jaume Arias a la redacció de La Vanguardia, fins a un sopar amb el president Jordi Pujol, Xavier Trias i Josep Maldonado a la Casa dels Canonges. Així, els consells del metge Josep Maria Bertran, l’amistat amb el periodista del Vaticà Joaquín Navarro Valls, i les iniciatives de l’empresari Antoni Pont també formen part d’algunes de les nombroses referències citades al llarg de la publicació.

Com amb els quadres puntillistes del neoimpressionista Georges Seurat, també amb els articles i els llibres d’Antoni Coll cal que l’espectador se situï al fons de la sala per tal de poder veure en la seva totalitat, amb la distància necessària, la meravellosa harmonia de la composició.