Apunts històrics sobre el Monestir de Poblet, l’origen de l’ermita dels Torrents de Vimbodí i la mitologia grecollatina a les obres del pintor Maties Palau Ferré, són algunes de les recerques que aquests darrers anys ha publicat l’Aplec de Treballs. A la revista anual del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (CECB) també hem pogut conèixer, entre moltes altres investigacions, les partitures de la col·lecció Gumersind Maseras a l’Arxiu Comarcal, l’evolució migratòria entre la Conca de Barberà i el Vendrell entre el 1875 i el 1920 i la recuperació de la condició de plaça castellera de 9 de Montblanc.

Ara la revista torna a ser notícia perquè l’Aplec de Treballs, número 41 (2023) ja es pot descarregar lliurement a través de Racó, el portal de les Revistes Catalanes amb Accés Obert, tal com ja es podia fer amb els números anteriors. De la vigència de les publicacions en llengua catalana i de la importància de la recerca local i comarcal en parlàvem aquest estiu amb el president del CECB, l’arxiver Josep Maria Grau Pujol, i la directora de la revista Lo Floc del CERAP, la traductora Maria Eugènia Perea, a la Biblioteca de la Selva del Camp.

“Cal incidir molt en el fet que si l’Aplec de Treballs es pot imprimir en paper i posteriorment penjar-lo a la xarxa és gràcies a tots els subscriptors fidels, constants, que des del 1978 fins ara –alguns dels quals ja no hi són– han cregut en el projecte i hi estan subscrits”, afirmava Josep Maria Grau Pujol, qui també remarcava que “aquests subscriptors generosament ajuden el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i permeten l’edició en paper de la revista, volum que adquireixen anualment. Cal remarcar-ho molt, perquè al segle XXI segueix sent clau el voluntariat i el compromís personal amb la cultura local i comarcal, en el nostre cas, de la Conca de Barberà!”.

En aquesta mateixa línia, el president del CECB feia èmfasi en el fet que “la digitalització és importantíssima perquè tot el contingut de recerca pugui ser a les xarxes, de cara als investigadors, perquè s’hi pugui accedir digitalment”. Així, l’arxiver anunciava que, “properament, a més a més de RACÓ –amb publicacions arreu dels Països Catalans– el darrer número de l’Aplec de Treballs també es trobarà a Dialnet, que és una plataforma digital d’àmbit estatal amb revistes dels diferents territoris, i que també rep moltes consultes d’acadèmics llatinoamericans. És una projecció doble del mateix contingut”.

“L’Aplec de Treballs, així com el Podall [Publicació de Cultura, patrimoni i ciències], aposten per ser una eina de qualitat i una eina de consulta. El tema sempre és oferir un producte bo, d’articles originals amb rigor, amb citacions, amb fonts documentals, amb supervisions, etc. I aquesta és la clau del gran número de consultes dels articles que s’hi publiquen”, detallava Grau Pujol, que vindicava que “el fet que sigui a internet també afavoreix que tots els emigrants de la Conca, que ara viuen en altres municipis, també reforça l’estima amb la població i la comarca d’origen”.

Tot és a base d’esmerçar moltes hores de feina, però els resultats hi són. Així, amb l’accés virtual del número 41, ja podem consultar digitalment, entre d’altres, les aportacions al voltant de la visita d’Albert Einstein a l’Espluga de Francolí, el retaule de la confraria del Roser de Tarrés o els usos i costums de Montblanc dels segles XII-XV. Moltes recerques i bones lectures d’estiu!