Es curiós conèixer el poder mediàtic que té la publicitat. Ve al cas explicar l’anècdota de montblanquí Francesc Bellmunt i Castells en un dels seus viatges a Anglaterra els anys 50 del segle passat, junt amb una amiga italiana per assistir al festival de musica de l’illa de Wight. En tenir de temps van aprofitar per visitar no gaire lluny unes pedres que els cridaren atenció al trobar-les dretes i uns blocs plans mal posats. Ens trobàvem a Stonehenge de nit i allí no hi havia ningú, ni cap cartell que indiqués que allò era un monument megalític important. Hi estàrem potser una mitja hora donant-hi voltes i finalment allí ho deixàrem. Vet ací que uns anys més tard aquell pedram es convertí en un monument una vegada arreglat com mostra la fotografia. Els anglesos n’han tret un gran profit com al fer-ne una atracció turística i donar-li les més variades versions, fins i tot de la d’una eventual alienígena. Tot plegat ha esdevingut un dels reclams turístics més importants de la Gran Bretanya, fins al punt que ara l’han obert al públic i fan pagar entrada per veure’l. (El que pot la propaganda).

Feta aquesta declaració farem ara cas de la veu del poble que se li ha donat a Stonehenge amb la fama.

Stonehenge és un monument megalític dels tipus cromlec, de menhirs, monticles, fossats, construït entre el final del neolític i principis de l’edat del bronze. Un conglomerat de pedres situat en a uns tretze quilòmetres al nord de Salisbury (Anglerra).

Els arqueòlegs consideren com a probables les dates de construcció de l’estructura els anys 3100 a.C. i 2000 a.C. La primera fase del monument, el fossat i monticles circulars, es consideren que daten uns 5.100 anys enrere.

Stonehenge diuen que va ser un lloc d’enterrament des dels seus inicis fins al seu apogeu a mitjan tercer mil·lenni a.C. Enterraments de cremació que daten de la fase de pedres de sarsén (1) de Stonehenge.

Diuen també que la plana de Salisbury era llavors encara boscosa, però 4.000 anys després, durant el neolític anterior, els habitants hi van construir un recinte de tombes tipus túmul allargat en el paisatge circumdant.

Les pedres alçades de Stonehenge estan formades per grans blocs de roques que mesuren uns 7 metres d’altura. Són pedres sedimentàries i ígnies, distribuïdes en quatre circumferències concèntriques. L’exterior, de trenta metres de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars de gres que, originalment, estaven coronades per llindes, quedant avui dia només set pilars en el seu lloc original. Dins d’aquesta filera exterior es troba un altre cercle de blocs més petits de gres blavós. Aquest tanca és una estructura amb forma de ferradura construïda amb pedres de gres del mateix color. Dins hi ha una llosa d’arenosa micacita (2) coneguda com «l’Altar».

Tot el conjunt està envoltat per un fossat circular que mesura 104 m de diàmetre. Dins d’aquest espai s’alça un bancal en el qual apareixen 56 fosses conegudes com els «forats d’Aubrey» (nom de l’arqueòleg que les va trobar).

Els megàlits, les roques verticals de major grandària, tenen fins a nou metres d’altura i pesen fins a trenta tones. Aquesta recerca recolza la teoria que els megàlits es van transportar a Stonehenge en la mateixa època.

Pel que sembla aquest monument últimament ha agafat el seu aspecte actual, si fos així s’haurien hagut de transportar 32 blocs de gres des de les muntanyes al sud-oest de Gal·les i també la pedra de l’«Altar» hauria estat portada des d’una regió pròxima. S’especula amb la possibilitat que aquestes pedres s’haguessin hagut de moure usant boles de pedra o coixinets de ferro a mode de rodaments, i no amb troncs, com es va pensar originalment.

La finalitat que se li va donar a la construcció d’aquest gran monument finalment s’ignora, però se suposa també que s’utilitzava com a observatori astronòmic que servia per a predir les estacions.

En el solstici d’estiu, el Sol sortia just travessant l’eix de la construcció, la qual cosa fa suposar que els constructors havien de tenir coneixements d’astronomia, ja que en el mateix dia, quan el Sol s’oculta travessa l’escletxa, on s’han trobat multitud d’ossos d’animals i objectes que evidencien que allà se celebraven grans festes.

(1).- Les pedres sarsen són d’una arenosa gres

(2).- La micacita és una roca metamòrfica (sotmesa a altres pressions) composata de mica, quars i altres minerals