Humor és perpetu benestar; segueix-lo.

Als trenta anys el cor de la Nerea la va avisar donant-li un xoc, del qual no es pot dir que li passés de llarg; de fet va ser un cop que la doblegà i que la deixà tombada sobre l’empedrat del carrer.

Els transeünts s’alarmaren i aviaren tot seguit el 112, i d’allí, amb una ambulància a la màxima urgència a l’Hospital Luxfacis, on fou atesa per l’eminent cardiòleg el Dr. Daärlens, que li diagnosticà, després de la intervenció, que tenia vida per a tres mesos. El cor de la Nerea, que sens dubte seria agraït, seguí bombejant a ritme normal.

Uns mesos després la noia va sofrir un intent d’agressió de carrer i altra vegada el cor l’avisà: Top!, top! Ràpid a visitar-se amb el cardiòleg del CAP, el Dr. Ferrandis: “Ui!, vostè té el cor malament, no crec que passi de l’any, Cuidi’s!”.

Amb tot, el cor de la Nerea seguí bombejant segurament per portar la contrària al Ferrandis.

Arribada als 23 anys, la Nerea va conèixer un noi i s’enamoraren. Ell li va dir per casar-se; ella li va dir que patia del cor; ell va seguir dient-li que tant li feia; llavors, conformats. Es casaren, no obstant el cardiòleg Dr. Nummens, que la va visitar acompanyada pel noi, els va dir cautament als dos que anys no passarien. El cor, pel que es veu, ni cas.

Nou mesos més tard va tenir un fill i aquest tomb el cor li digué que anés “al tanto”. Més aviat el cor no, fou el ginecòleg Dr. Cidsaut. A saber quin medicament li va injectar al cor que aquest, tot i estar cansadet, va seguir anant fent.

Quan la Nerea va arribar als 60 anys es quedà viuda —el marit en tenia 75—, i és clar, la patacada cardíaca fou de magnitud. Per uns moments el cor va semblar dir-li adeu. La Nerea va entrar en una mena de status mortis, però una injecció del forense Dr. Cassanit, de l’Hospital Dr. Trueta, la feu reaccionar per seguir ranquejant.

Als 80 anys els nets li feren un homenatge. Abans, no obstant, acudiren al cardiòleg Dr. Justeu, per cerciorar-se que no l’afectés la sobtada festa d’aniversari que li volien fer. Aquell doctor no els donava cap garantia, però els va conformar dient que “si li el cor es negava als 80 anys, a la fi era una bona edat per assumir les conseqüències”. Els nets seguiren amb la dèria, li feren la festa, acaramullant-la de regalets.

Dies després el net gran, estupefacte, va escoltar l’àvia dient: “Ja m’agradaria veure que diuen ara els doctors: Daärlens, Ferrandis, Nummens, Cidsaut, Cassanit i Justeu”; sentència que feu als 95 anys, encara tirant-li floretes al seu amorós cor.

A la Nerea l’hem perdut de vista. Amics cardíacs, amb la Nerea!