En totes les cultures, i quan la cultura ha estat una manera de sobreviure, el vi sempre ha sigut el referent de la humanitat, i tan important era, i és, que tenia el seu propi déu dels grecs, que era Dionís, i per al romans Bacus. També en el cristianisme varen donar l’empenta al món del vi, ja que es fa servir en molts dels actes litúrgics, i en l’últim sopar de Jesús es va donar una copa de vi als seus deixebles, que significava la seva sang. Els monestirs també varen ser grans vinyataires, ja que el necessitaven per a les seves celebracions religioses, i cal recordar que el Priorat eren les vinyes del prior.

Al llarg de la història s’han firmat el grans tractats mundials aixecant copes de vi, per tant, testimoni imprescindible en qualsevol banquet o tractat.

El vi és el suc fermentat totalment o parcial del fruit de la Vitis vinifera, per tant la paraula vi ve del llatí vinum, i en els pobles antics de Grècia, es bevia barrejat amb aigua i guardat dins d’una pell de cabra.