Tothom sap i coneix les virtuts i avatars de la Dama d’Elx, però pocs coneixen l’existència d’una altra dama, tant o més bonica que la primera, almenys pel que respecta a la cara; en el cas de la Dama d’Eivissa, mireu quina preciositat mostra la fotografia.

La Dama d’Eivissa és una figura d’argila que data del segle III aC. Es va trobar a la necròpolis situada al Puig des Molins, a l’illa d’Eivissa. Està fabricada amb motlle, al qual li afegiren després els braços i la decoració posteriorment, igual que a la d’Elx. Té una cavitat al darrere, probablement amb els mateixos fins d’aquella; llavors, podria ser un reliquiari o una caixa per guardar-hi petits objectes apreciats (joies?).

És una figura d’argila i or, elaborada en cocció oxidant. Es tracta de la representació probablement d’una deessa. Presenta una ornamentació molt rica, tant en el vestuari com les joies, fet que reforça aquesta versió. Tot i així, també hi ha qui hi veu la possibilitat que es tractés de la figura d’una difunta transformada en divinitat. Actualment està exposada al Museu Arqueològic Nacional d’Espanya, a Madrid. (Els de Madrid sempre s’ho queden tot; hauria d’estar dipositada al Museu d’Eivissa.)

Descripció

Figura femenina que avança els braços amb les mans tancades en actitud d’oració. Té una diadema amb rosetes a la qual s’uneixen dues rodetes laterals. La seva túnica està profusament decorada amb diversos motius vegetals i un cap de Gorgona. També les seves sandàlies porten ornamentació vegetal. S’adorna amb dos collarets al coll i un altre sobre el pit. El seu cos en argila es va realitzar a motlle, afegint-hi posteriorment els braços i part de la seva profusa decoració.

Es va trobar a la necròpoli de Puig des Molins, a l’illa d’Eivissa, on es veuen dues fases de colonització: la primera, realitzada per fenicis (segles VII-VI aC), i la segona, la fase púnica, a partir del segle VI aC. En aquesta necròpoli de Puig des Molins es van descobrir també tombes d’inhumació pertanyents a la fase púnica.

A la Dama d’Eivissa se l’ha volgut identificar també amb la deessa púnica Tanit, deessa que recull els difunts a l’altra vida i també la fecunditat i el renaixement.

Aquesta figura se l’ha datat per criteris estilístics entre els segles IV i III aC, i seria producte d’un taller en un moment en què la complexa societat púnica-eivissenca afirma les seves creences agràries prenent elements forans grecs que la influeixen.