Rutes literàries al Montseny és un opuscle, el primer d’una sèrie complementària, “Els escriptors i país”, editada el setembre de 1994, que tingué una fervorosa acollida dins el marc escolar per la seva activitat didàctica en l’aprenentatge tant de la llengua com de la literatura en la vessant poètica. Dita obra volgué simplificar l’antologia de textos dels volums, i a la vegada facilitar la tasca dels mestres i els alumnes de primària com també de primer d’ESO. Una eina didàctica valuosa, i interactiva i motivadora a la vegada, per tal de preparar les lectures a l’hora i posar-les ja en actuació; primer a l’escola i després durant la ruta triada.

El Montseny, l’emblemàtica muntanya que tant s’ha dit, que tant s’ha parlat, esdevenia en aquest cas el lloc escollit. La posada en pràctica consistia en dos o tres dies de ruta. El que podria ser avui unes dates de colònies pel lleure, aleshores esdevenia una actuació per l’educació literària. L’edat dels alumnes oscil·lava entre els 12 i 16 anys.

Els promotors d’aquest guiatge literari, posaven com a llibre complementari i de reforç El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura, publicat per l’Aixernador Edicions 1990, que fou l’editorial i entitat cultural que la portà a terme amb un gran prestigi, i notabilitat. Malgrat el poc temps d’haver desaparegut la dictadura, ja obria els ulls de la nostra història poètica als escolars en el marc de la tan nostrada literatura, que fou menystinguda, perseguida i anorreada pel règim franquista fins a la mort del dictador.

No seria entre el 1975 i 1995 que l’editorial L’Aixernador sorgiria en la recuperació d’unes cendres literàries caigudes en l’oblit; com l’au fènix que ressuscita del cendrat a una nova vida. Va ser a la vegada, també, com a entitat cultural d’Argentona (Maresme) sorgida de la societat civil que, mantingué una intensa vida artística i cultural a la ciutat, de la mà i inquietud d’un grup encapçalat per Joan Pannon i Josep Masó, en uns moments que demanava fermesa i valentia.

Les rutes literàries del Montseny es nodriria de la branca poètica més prolífica del país que havien versat amb les seves obres de poesia sobre aquest ambient natural com: Josep Punsola i Vallespí (1913-1949); Guerau de Liosts (1878-1933); Jacint Verdaguer (1845-1902); Marià Manent (1898-1989), Josep Carner (1884-1970); Jaume Bofill i Ferro (1893-1968); Felip Graugés i Camprodon (1889-1973) i Joan Maragall (1860-1911).