El patrocini de l’ensenyament de català sota el franquisme, la revitalització de l’Orfeó Català i el nou impuls de l’Editorial Barcino a la dècada dels setanta, són només alguns dels projectes als quals es va vincular l’empresari Lluís Carulla i Canals (l’Espluga de Francolí, 1904 – Barcelona, 1990), qui va revolucionar la indústria alimentària popularitzant el brou concentrat. D’aquesta manera, en moment difícils, hi havia qui trobava escletxes per, més enllà del vessant empresarial, fer una contribució continuada a la catalanitat, ja fos en l’àmbit museístic, en el d’aprenentatge o en l’edició de publicacions especialitzades de l’àmbit científic o de les humanitats.

Precisament sota l’atenta mirada del retrat de Lluís Carulla que presideix la sala de juntes del Casal de l’Espluga, tenien lloc pocs dies enrere les darreres reunions preparatòries del “Festival de les variants dialectals del català”, que aquest cap de setmana del 27, 28 i 29 de setembre es desenvolupa a l’Espluga amb un extens programa d’actuacions que situa durant aquests dies la Conca de Barberà com l’epicentre filològic dels territoris de parla catalana.

Així, a partir del revulsiu dialectològic que va suposar la publicació d’un recull de paraules i expressions espluguines a El penyic al perxe (La Musca, 2021), de Jordi Crespo, i l’adaptació radiofònica posterior de la mà del mateix Jordi Crespo, conjuntament amb Marta Amigó, Òscar Palau, Magda Buldó i Elisenda Rosell, amb edició de Gerard Bosch a l’Espluga FM, va acabar sorgint la idea de concentrar en unes jornades lúdiques en forma de festival tots aquells aprenentatges recuperats, sent conscients, a més, de l’interès que la qüestió segueix despertant avui arreu del domini lingüístic.

És en aquest context que el Casal de l’Espluga —la històrica entitat fundada el 1962 per tal de promoure una vida cultural i esportiva activa, les tradicions i els símbols d’identitat nacional— ha organitzat tot el seguit de ponències, taules rodones, tallers, representacions teatrals i concerts musicals que aniran succeint-se des del divendres fins diumenge a mitja tarda. Ho fa amb un equip de voluntaris i el suport de diverses entitats com IRMU, Plataforma per la Llengua, l’IEC, Òmnium, La Musca, la URV i la Fundació Carulla, així com les diferents institucions: l’Ajuntament de l’Espluga, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

D’aquesta manera, aquests dies a l’Espluga hi trobarem representacions teatrals en xipella, contacontes infantils, concursos escolars, la musicalitat de Tòlia, Roger Mas, La Maria i Joan Reig, i les opinions fonamentades de filòlegs, estudiosos, músics i periodistes que han vingut des d’Alacant, el Conflent, les Terres de l’Ebre, la Garrotxa o l’Alguer. I, també, les noves tendències comunicatives i de creació de continguts, i un nou mapa dialectal: “El quilòmetre zero de la llengua catalana”.

En definitiva, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de Lleida, entre el català oriental i l’occidental, ben a la vora del parlar xipella, la d’aquest cap de setmana a l’Espluga de Francolí és una ocasió idònia per evidenciar de nou que malgrat l’actual emergència lingüística, la vitalitat del català i les seves variants dialectals hi és. Que som una llengua amb deu milions de parlants.