Pensares que avui veig les coses diferents, però sempre he cregut que el temps és un destructor del passat, aquella màquina imparable que es menja els anys i les històries d’aquells moments memorables, i que té la capacitat d’aniquilar cares i circumstàncies bones i no tan bones, i allí, en aquell mirall, et veus com ets avui, i quan estem construint un món nou és imprescindible conèixer el passat i… pot ser que jo encara recordi tot el que vaig sentir al final de cada abraçada que em feia la mare, i escolto la seva veu en cada sospir i l’amargor del comiat, veig les seves mans i ulls blaus, i tan sols desitjo que no marxi aquesta visió seva, quan s’acabi el dia.