“El 29 de setembre de 1974 es va celebrar al Casal de l’Espluga de Francolí la XVIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, presidida per l’Arquebisbe de la Seu Primada de Tarragona, Dr. Josep Pont i Gol, i amb l’assistència d’assemblearistes d’arreu de Catalunya”. Així ho recull la placa commemorativa de ceràmica que trobem a la tina -procedent d’una ancestral pairalia- als jardins del casal espluguí.

En parlàvem aquest diumenge 29 de setembre, a la sobretaula del dinar de cloenda del “Posa-hi tu l’accent”, el primer festival de les variants dialectals del català. Amb la coordinació del periodista Òscar Palau i l’abnegada tasca d’una munió de voluntaris, al llarg del cap de setmana l’Espluga de Francolí es va convertir en el quilòmetre 0 de la nostra llengua. 

Després de dues jornades amb un extens programa de taules rodones, música i teatre, el diumenge va ser el torn, precisament, de focalitzar l’atenció en el periodisme, els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Així, va ser un goig que la matinal comencés amb tres ponències marc -o diàleg d’experiències- sobre la sensibilitat dels mitjans i les empreses periodístiques respecte a la llengua catalana en general i les seves varietats, amb Fúlvia Nicolàs, Margalida Mateu i Ramon Solsona.

Dalt de l’escenari, ben acompanyats per una accentuada lletra A vermella -símbol del festival- la periodista Fúlvia Nicolàs, de qui recomano els seus articles a la revista El Temps, d’ara fa uns anys, constatava l’èxit televisiu que van assolir programes de TV3 com “Caçadors de paraules” i “El llenguado”, dels quals se’n podrien fer molts més capítols, perquè els espectadors acompanyaven el producte. Ara bé, Nicolàs va plantejar al públic una pregunta oberta sobre si potser el format de presentador i subtítols era el més adequat o si hi havia risc de folkloritzar la qüestió i, si és el cas, quins canvis d’estil caldria aplicar. 

Així mateix, la comunicadora audiovisual i gestora cultural Margalida Mateu, doctora en Història per la UIB, va emfasitzar com a través del projecte radiofònic i televisiu Tèntol que dirigeix i presenta a IB3, es posa en valor el patrimoni lingüístic de les Illes Balears, tot mostrant una llengua viva i moderna, realçant paraules genuïnes dels parlants de l’arxipèlag. Una bona ocasió per a recuperar els diferents programes a la carta i redescobrir la gran varietat d’expressions i frases fetes relacionades amb els diferents àmbits del dia a dia.

En aquesta mateixa línia, l’escriptor i publicista Ramon Solsona -guionista de les mítiques “Estació d’enllaç” i “El Cor de la ciutat”- defensava que cal evitar renyar o corregir de manera reiterada les incorreccions dels parlants ja que l’important és tenir consciència lingüística. El titular del dia també va ser seu: “caldria evitar la paraula dialecte”, per la connotació menor que té socialment el concepte, més enllà -és clar- de l’àmbit acadèmic i filològic. L’autor de L’home de la maleta, premi Sant Jordi 2010, recentment ha publicat la novel·la Temps enrere (Proa, 2022), entre l’Alemanya dels anys seixanta i les vinyes del Priorat.

Així, si el text commemoratiu del 1974 que podem llegir a la ceràmica dels jardins del Casal, detalla que la tina en la qual es troba “és memorial de la celebració d’avui i homenatge a la pagesia catalana de fi del segle XIX que arruïnada per la fil·loxera va replantar -heroica i soferta- la vinya morta i refeu així la riquesa vinícola de la nostra terra”; avui, cinquanta anys després d’aquella data referencial, podem afirmar que és la projecció quotidiana, social i comunicativa del català -amb tots els seus accents- la que pot refer i estendre la llengua catalana al conjunt de la societat.