Bektaixisme

La paraula que encapçala l’article només fa vuit dies que ha entrat a la meva vida d’articulista, i ara en sabrem una mica més.
Tots sabem que les guerres ens han acompanyat pels segles dels segles. Tots sabem que les religions, per moltes certificacions divines que se’ls vulgui donar, aquí a la Terra són administrades per humans i les cúpules són més masculines que femenines.
Israel, fundat el 1948 per majoria de l’ONU, limita al nord amb el Líban, al nord-est amb Síria, Jordània i el territori palestí de Cisjordània, a l’est amb Egipte i al sud-oest amb Gaza. Té costes amb el Mediterrani, la mar Morta i el mar de Galilea.
Tots sabem que els jueus, cristians, palestins i musulmans, aquí a prop, a l’Orient Mitjà i des del 1948, han de conviure i malviure.
Els jueus en guerrejat i se’ls ha fet la guerra, des que els van instal·lar a Israel. Potser hauríem de divulgar de qui va ser la genialitat, per poder-li dir el nom del porc, però en el moment que gratem algú ens dirà que Déu ho va voler així.
Com que això dels déus i els seus misteris tampoc s’arreglarà mai, aquí us deixo la següent proposta. M’està cridant l’atenció que a Albània es planeja crear una Ciutat del Vaticà de l’Islam. Diuen que serà un nou micro-estat.
L’islam és una de les religions més seguides del món. Hi ha centres d’investigació que diuen que és la que més seguidors suma any rere any. L’islam té diferents lectures, des de les més radicals, prohibitives i restrictius, com les de l’Afganistan i l’Iran, fins a les versions més liberals i flexibles.
A Albània és la religió més practicada, i l’aproximació liberal del bektaixisme compta amb molts seguidors i l’Estat veuria amb bons ulls crear una mena de Ciutat del Vaticà per a l’islam moderat i per promoure la tolerància religiosa.
Si això prosperés, es tractaria de crear un microestat dins la mateixa Albània i per a la fe musulmana. També és conegut com l’orde de Bektaixi, que és una corrent sufí-xiïta que ve del segle XIII i que es basa en el misticisme i l’aproximació liberal al culte musulmà, on no s’obliga les dones a cobrir-se el cabell, ni els homes a deixar-se barba. Tampoc es prohibeix el consum moderat d’alcohol o porc, ni regles estrictes de vestimenta o d’estil de vida.
Segons la periodista Judit Pellicer, especialitzada en política i economia, el primer ministre d’Albània, Edi Rama, que és catòlic, ha detallat els seus plans de fer un microestat sobirà dins de la capital, Tirana, i per promoure una versió tolerant de l’islam.
Es pretén crear l’estat més petit del món, tindria 10 hectàrees. Aquest estat islàmic no imposarà obligacions relacionades amb vestimenta d’homes i dones i d’estil de vida.
Actualment el líder d’aquests fidels es Baba Mondi, que també ostenta el títol de santedat.
El projecte està en fase embrionària. Els terrenys a cedir estarien dins de Tirana, la capital. Un equip d’experts jurídics internacional ho estudia. El Parlament d’Albània hauria d’aprovar la creació del nou microestat.
Diuen que el bektaixisme mereix un estat per ser els únics al món que practiquen la veritat sobre l’islam, i no el barregen amb política.
A Occident opinem i aquest és el meu particular punt de vista: que l’islam porta uns segles de retard respecte al cristianisme, però que ja anirà evolucionant. Sembla lògic que així sigui, sobretot respecte els musulmans que ja viuen a Europa, i com aquí a Europa, cada vegada estan menys sotmesos al relleu generacional.
Però em persegueix un dubte. Aquest u per cent de la humanitat que té a les seves mans el noranta per cent de la riquesa de la terra, estarà mai d’acord amb una solució que ens pogués reconduir cap a solucions pacificadores?
Mentre espero la resposta, que sigui quina sigui no serà veritat, em quedo arraulit amb aquells versos de Josep M. De Sagarra, quan diu:
“Voldria ni molt ni poc, sense angunia, ni enveja ni enemic, i fer tot el que fem oberts d’ulls i de parpelles, i amb els cinc sentits.
Comprendre indistintament rosa i espina, i esperar aquest moment, aquella mica de vent i el nostre amor transparent com una aigua marina.”

