L’ombra dels frondosos plataners de l’ermita de Sant Antoni, a Riudoms, sempre ens ofereix la quietud i la inspiració necessàries per tractar les respectives novetats de recerca històrica, esbossar potencials projectes culturals que caldrà anar teixint i plantejar les possibles temàtiques de les noves publicacions que uns mesos després potser acabarem materialitzant en articles, entrevistes o reportatges.

En aquest parc arbrat del Baix Camp, sota l’atenta mirada del campanar d’espardenya que presideix la façana de la construcció barroca riudomenca del segle XVII i inicis del XVIII —encara amb melancòlics pètals de roses a les escales de la porta que dona accés a la nau interior—, mentre parlàvem dels nivells d’aigua de l’embassament de Riudecanyes, de la producció autòctona d’avellanes i de les partitures del compositor Joan Guinjoan, l’historiador Josep Maria Grau Pujol ens va informar d’una notícia arribada de la costa penedesenca.

Així, en el marc de la reunió anual del Consell Editorial de la revista Lo Floc, de periodicitat trimestral i que aviat arribarà al número dos-cents cinquanta, el president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà feia èmfasi en la importància del fet que l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès hagi acabat de digitalitzar l’hemeroteca històrica del Diari del Baix Penedès, setmanari que va publicar-se al Vendrell entre els anys 1991 i 2012.

D’aquesta manera, els més de mil exemplars que van arribar a sortir d’impremta al llarg d’aquelles dues dècades a la comarca de Pau Casals i Andreu Nin, que en total sumen més de quaranta mil pàgines, ja poden consultar-se còmodament de manera virtual, fet que de ben segur facilitarà la tasca dels estudiosos i investigadors per poder aprofundir en les temàtiques relacionades amb aquest àmbit territorial, ja sigui al voltant de la potència vitivinícola, el dia a dia de la política local o la vigència dels escrits del dramaturg Àngel Guimerà.

Sobre la qüestió documental, en un article recent a l’actual setmanari La Fura, la directora de l’esmentat Arxiu Comarcal, Nativitat Castejón, remarca que la gesta de digitalitzar el desaparegut diari penedesenc ha estat possible per mitjà del Pla Bruniquer del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i gràcies al fet que l’arxiu conserva una col·lecció del setmanari que s’editava al número 22 de la rambla del Vendrell, exemplars que havia anat guardant el periodista i escriptor de Cubelles Llorenç Aviñó i que s’han pogut complementar amb alguns números —una quarantena— de l’Arxiu Comarcal del Garraf.

Tal com ens descrivia a la reunió editorial el també arxiver Grau Pujol, la constància del qual fa possible que cada any vegin la llum les galerades de l’Aplec de Treballs i el digital Podall: Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències, aquesta és una qüestió rellevant que permetrà fer més eficients les recerques contemporànies d’acadèmics, erudits i historiadors, que no caldrà que vagin passant pàgines i pàgines en paper fins a trobar allò que es busca dels darrers anys del segle XX i els primers lustres del segle XXI. Un pas endavant, sense dubte, per a la futura historiografia del Camp de Tarragona i el gran Penedès.