La vinya respira soledat, i els últims gotims penjats maduren amb els pàmpols, ara encara d’un color sense definir.

A poc a poc agafaran el torrat de tardor i els liles del vent de dalt, i allí, sola, al bell mig dels ceps, recollirà tota la solana dels dies de tardor en dolçor, que influirà en un bon caminant, de gola eixuta, que es fixarà en aquell gotim de raïm que collirà amb fruïció posant-se a la boca el mineral de la terra i els gustos de la fruita en el seu estat òptim.

Més enllà, la boirina embolcalla el tossal Gros i juga amb l’aire matiner, es palpa humitat sota les alzines i els glans es barregen amb les fulles verdes i punxegudes, mentre les serves encara sense madurar, encara no gosen acostar-se als gaigs ni les merles del bec groc.

Les figueres han fet el que han pogut amb el pardals i estornells i les poques figues que s’han salvat estan picades i clivellades.

Els magraners segueixen pendents de les seves boles daurades i sanguines i dels ínfims daus encarats com un bell trencaclosques gustós.

Els lledoners apunten el color encara groguenc i passaran dies fins portar dol.

Pintant vermelles, les atzeroles àcides fan salivar només mirar-les, i al mossegar notes la textura densa i suau de pinyol sencer.

L’arç blanc ja té pretendents a les seves branques, i el cridaner color dels seus fruits atrau tords i grives i algun llaminer.