Si las raons fossin bones el mal seria menys mal. Perquè fa dies que el president del govern de l’estat espanyol, el Sr. Rajoy, a la vista de les eleccions, expressava l’amor que sent per Catalunya. I no deia res del nostre reconeixement com a poble. De que érem una nació sense estat. Que el català és la nostre llengua i se’ns ha de respectar. Que ha explicat  les virtuts i qualitats dels catalans per les espanyes. Amb tot comprèn que  el dret a decidir és nostre, perquè el tenim com a dret. Que ens deixarà fer un referèndum, com a demòcrata, perquè entén que és un dret reconegut per a les Nacions Unides...Que de tot plegat se’n pot parlar. Ja que farà l’esforç d’asseure’s amb el nostre president de la Generalitat i obrirà diàleg. I que  els nostres drets històrics podran ser respectats, etc., etc., etc.

El cas és que res de l’expressa’t ha succeït, ni pel que s’anat veient succeirà, sinó tot el contrari. Quan el govern del PP sempre ha estat hostil a Catalunya i els catalans, i ara més que mai, només resta veure que ha fet amb la pluralitat de llengües de l’Estat espanyol. On la seva contradicció de les seves afirmacions és tan gran, que no expliquen que a Galícia el gallec  s’acosta tant al castellà, que ja és un dialecte. A les Illes Balears i al País Valencià, els governs autònoms del PP volen liquidar el català, per donar hegemonia al castellà. I que l’Aragó el català no se salva ni el nom. Mentre que el Basc, com diria un articulista és subsidiari del castellà.

Si el refranyer castellà diu: “Obras són amores y no buenas razones”, no es veu per enlloc l’amor del president espanyol, el seu govern i menys del seu ministre Wert vers Catalunya. Ja que suposant hi haguessin bones paraules a les intencions dels edils del PP, només caldria fer factibles “los amores”. I ara per ara, i per desgràcia nostre no ens poden veure ni en pintura. Heus ací un bon motiu per ser independents, i votar partits independentistes a les eleccions municipals, per anar caminant cap a la independència, que ens l’han fet necessària.