Ja fa temps que a la meva manera articulada d’escriure, volia dir entorn del restaurant així conegut, que està al quilòmetre 28 de l’N-240.

Es va obrir, segons referència, exacta, el 15 de agost de 1970.

Nos vivia a Tarragona, tenia 25 anys i ja treballant d’advocat.

De seguida va córrer la veu que al coll de Lilla s’havia obert un restaurant on es podien fer esmorzars de forquilla, dinars, berenars i sopars, i sota la llum de les espelmes.

Recordo que el 1970 ja hi vaig pujar, i vaig conèixer l’amo, un tal Figueres, que se’m va obrir a explicar-me els problemes amb la companyia elèctrica, que li demanaven un preu abusiu per fer-hi arribar l’electricitat des de Fontscaldes i que va decidir tirar endavant sense electricitat. De fet, allí vaig veure la primera nevera que funcionava amb gas butà.

Era un temps en què, si t’enrotllaves, acabaves torrant tu mateix el pa dins la brasa, de la llar de foc que tenia a la sala-menjador dels començaments.

Amb Figueres em quedà suficient relació com, ja venut el negoci a l’actual família propietària i sabedor que al seu mas a l’entrada de Valls tenia bèsties i un ruc mascle, portar-hi la nostra somera, que li dèiem Pruna, que s’hi va tirar quinze dies nupcials, i als tretze mesos al nostre mas de Lilla va néixer la filla de la Pruna, dita Ginesta, que va néixer el 15 de maig de 1999 i ens va acompanyar uns quants anys.

Els amos actuals, i de fa molt de temps, de Les Espelmes, són en Ramon i la seva esposa Montserrat.

En Ramon, de jovenet, l’estiu de 1971, ja hi va treballar, en la fase d’estudiar i treure algun caler a l’estiu. Mai li va perdre la vista, i després de provar l’explotació amb socis, des del 1987, és la seva empresa familiar, i el seu cubicle residencial.

Nosaltres, el 1973 vam comprar la pallissa i tros de terra on tenim el mas; és també al coll de Lilla, N-240 quilòmetre 30. Estem separats per 1.400 metres, i estem els dos habitacles, 10 amunt 10 avall, a una alçada de 550 metres. Més o manco a un quilòmetre al nord o al sud del cim del coll de Lilla, que té l’alçada oficial en 593,4 metres sobre el nivell del mar.

Mar que, des de Les Espelmes i en dies de mestral, brilla fort i clar, i en particular la seva encimbellada terrassa, des d’on s’albiren l’Alt Camp i la serp de la autovia A-27, que ja des de la seva inauguració, ara el 23 d’octubre ha fet un any, té el túnel de Lilla operatiu, passant per sota del restaurant, per sota terra, camí de la Conca.

Resultat: en un quilòmetre i mig de túnel hi ha un estalvi de 7 quilòmetres i 23 revolts. Conseqüència: pel túnel hi passen més de deu mil tràfics diaris, i al coll ha passat a reduir-se a tres o quatre-cents per necessitat o capritx, més les motos, que com abans i ara amb més excel·lència i estrèpit sorollós, van a fer el coll amb preferència dels caps de setmana assolellats.

Una pregunta obligatòria és si els afectat l’obertura del túnel, i em diuen que de cara a la butxaca no ha tingut importància. El públic és majoritàriament de la zona, i els de l’àrea de Barcelona i passavolants ja saben el que volen fer i segueixen acudint-hi puntualment .

Només passaran de llarg, qui no conegui o li interessi el lloc, tracte i producte, i qui ho ha conegut, seguirà passant-hi i parant-s’hi.

De fet, uns anys enrere ja van deixar de fer menús, hi ho confien a una carta que de la mà de la Montserrat, tota una xef de cuina a l’ombra, fa que el local estigui a nivell “d’estrella”.

La informació per internet és precisa i acurada, i nos soc repetitiu dels caragols picantons i del turbot a la graella, i com comprendreu em quedo curt de molta informació, com són els anys de dedicació i devoció de la parella de propietaris, i el personal, molt acurat, tots amb anys i panys d’experiència i cordialitat.

Pregunto si recorden famosos que hi han passat i diu que famosos som tots, els que li hem donat la fama, però recorden d’altres temps en Lorenzo Quinn i en Luis del Olmo.

Ah! I parlant de famosos, la coral Sant Joan de Lilla, comandada pel seu ideòleg i capdavanter, en Josep Magrinyà, hem fet repetides celebracions al local, i acabem cantant i fins venen a escoltar gent de taules foranes.

Es diu que la calçotada més genuïna, la de quilòmetre zero, és la que es gaudeix des de les masies de l’entorn de Valls i on a l’aixecar el calçot per engolir-lo es pugui veure la serra de Miramar.

Doncs mira, es troben situats al lloc exacte i precís.

No obstant aclarir que la calçotada és una bona ajuda, la seva extensa carta de menjar i beure és una aposta a la bona gastronomia de la nostra terra, i per a tot l’any.

Acabo tal com ells diuen a les xarxes socials: El restaurant ofereix una cuina tradicional catalana, amb tocs de creativitat i productes de temporada i proximitat. Tot això enmig d’un paratge natural, situat al coll de Lilla, entre Valls i Montblanc.

I tanco amb el desig que seguiu navegant amb una bona singladura, gastronòmicament parlant, i feliçment residint en l’esplendorós coll de Lilla.