Recordo haver llegit en certa ocasió que desprès de la inauguració del cementiri nou de Montblanc, el dia 24 de juny de 1887, la primera persona a ser-hi enterrada va ser una noia. Aleshores anava pensant com veuria aquella noia amb els ulls de morta/viva el fet de ser la primera enterrada a la “vinya del Monfar”; i com “veuria” aquella explanada de terreny per a ella sola.

Han passat anys, tants perquè s’hagi repetit un fenomen paral·lel, aquest tomb molt més espectacular al saber que un científic nord-americà és el primer humà que reposa a la Lluna, pel fet de ser-hi enterrat, així de senzill, millor dit no tan senzill.

La historia és aquesta: Eugene Shoemaker havia de ser un des escollits del programa Apollo per anar a la Lluna junt amb Neil Armstrong i els altres companys, per posar-hi els peus per primera vegada, però una malaltia el va apartar d’aquesta gran causa.

El doctor Eugene M. Shoemaker va ser un reconegut geòleg responsable de la invenció de les ciències i un dels pioners de l’exploració del sistema solar i de la ciència lunar.

Nascut a Los Angeles el 1928, la seva intel·ligència era la d’un geni. En tres anys es va treure la secundària i als 16 va ingressar a la Universitat de Califòrnia, a l’Institute of Technology, dedicat a l’estudi de les ciències naturals i l’enginyeria. A l’any 1948 ja tenia el doctorat a la Universitat de Princeton.

Amant de la Lluna, la va cartografiar amb l’objectiu de fer el primer mapa geològic lunar. També va fundar l’Astrogeology Research Program i va crear l’astrogeologia, i va demostrar que tots els cràters de la Lluna van ser produïts per impactes de meteorits.

Essent com era el màxim especialista sobre la Lluna, el feren responsable de les primeres missions lunars nord-americanes dels anys seixanta, que li va donar l’ocasió de col·laborar en l’entrenament dels astronautes del programa Apollo, i per aquest motiu va ser escollit per complir el seu somni més gran: arribar a la Lluna com un astronauta. I va quedar molt a prop de ser el primer científic designat per trepitjar-la, però va quedar exclòs al declarar-se-li la malaltia d’Addison (un trastorn de la glàndula suprarenal). Aleshores es va haver de conformar a fer feines secundàries del programa. Va ser el responsable de la seguretat del primer viatge tripulat, l’Apollo 11, i de triar el lloc de l’aterratge com a expert en la planigrafia de la Lluna, i per si això fos poca cosa, va ser el comentarista a la televisió dels vols dels Apollo 8 i 11 i, el director de geologia lunar dels Apollo 11, 12 i 13, i el més important: ser el mestre dels astronautes i ensenyar-los a tots els secrets de la Lluna.

La seva vida de científic va sumar grans èxits, com descobrir l’estel Shoemaker-Levy 9, que va impactar a Júpiter el 1994. Aquesta va ser la primera vegada que els humans van poder presenciar una col·lisió planetària.

Tot li anava vent en popa quan la seva vida va arribar a un inesperat final. El 18 de juliol del 1997 va morir per causa d’un accident de cotxe, precisament quan aquells dies es trobava explorant un cràter del meteorit Alice Springs a la tercera ciutat més gran d’Austràlia.

Acte seguit va rebre un dels premis més importants de la ciència: el National Medal of Science, pel seu descobriment de cràters per impacte de meteorits. I en honors pòstums, el seu nom el té un cràter de la Lluna i un altre al planeta Mart, i també un asteroide i una sonda espacial.

Ara bé, de seguida la NASA va pensar que podien donar-li el premi més gran que mai cap persona havia tingut: ser la primera persona a ser enterrada a la Lluna.

El 6 de gener de 1998, el vehicle lunar Prospector, de la NASA, que pertanyia al coet Athena II, es va enlairar de cap Canaveral cap al pol sud de la Lluna amb les cendres de Shoemaker. Aquestes anaven en una càpsula de policarbonat construïda per la coneguda companyia Celestis Inc., la qual va cobrar 600 dòlars per l’urna.

La càpsula amb les cendres feia 8 centímetres de llarg i 7 de diàmetre, estava embolicada en una funda d’alumini segellada al buit i portava gravat amb làser el nom i les dates del difunt, sobre una imatge del cometa Hale-Bopp (l’últim que Shoemaker va analitzar i va estudiar) i una cita de l’obra Romeu i Julieta que ell mencionava sovint.

El 31 de juliol de 1999, la càpsula es va estavellar a la superfície de la lluna, en un lloc proper al pol sud lunar, dins d’un dels seus cràters.

Amb aquest fet, Eugene Shoemaker és l’única persona que ha estat enterrada fora de la Terra.