Una exposició de fotografies del primer terç del segle XX s’exposà en el Museu Termàlia de Caldes de Montbui, amb motiu de la festa major, de la fotògrafa Anita Gispert com a pionera en aquesta professió, que només estava reservada al gènere masculí. La inauguració, que es portà a terme el 12 d’octubre, va congregar un nodrit públic de la vila de Caldes interessada pel tema.

Mar Gimeno, besneta de la protagonista, va explicar de manera detinguda la personalitat i vocació de la fotògrafa com a dona avançada al seu temps i a la vegada com a font d’inspiració per a generacions futures. I reblava el seu missatge amb aquestes paraules: “Una de les coses que tenim en comú com a humans són els referents, persones que ens acompanyen al llarg de la vida i ens donen el seu amor incondicional: les mares, les àvies i les besàvies. Però les dones, més enllà de ser mares i àvies, tenim somnis i vocacions, i això és el que estem demostrant aquí”.

Anita Gispert va néixer a finals del segle XIX a la vila de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), en un ambient familiar de profunda influència artística pel sol fet de ser filla de fotògraf i a la vegada pintor de decorats de Bonaventura Gispert, i tenir un germà com a pintor, Miquel Gispert. El seu talent la va portar a ser fotògrafa, és a dir, la fotògrafa del poble.

Altres familiars de l’Anita Gispert feren acte de presència en la inauguració, de la qual destacava una neta de la nostra fotògrafa: Elisabet Lumbiarres, i un germà d’aquesta. L’Elisabet manifestà que l’exposició havia esdevingut un propòsit molt desitjat per la família. Fet que aquesta agraí pregonament que, per fi, després de tants anys d’oblit, es donés a conèixer el seu treball. Per altra banda, el germà Carlos Lumbiarres —provinent de Saragossa— havia seguit la professió de fotògraf de la seva àvia.

Feren acte de presència l’alcalde i la regidora de Patrimoni i Memòria Local, que agraïren la generositat de la família Gispert de cedir el fons fotogràfic amb tanta generositat. Aquest fons ja havia estat donat a Caldes de Montbui vers el juny de 1983 i constava ja de 330 fotografies positives sobre paper, 60 imatges digitalitzades, una vintena de postals i 3 fotografies de gran format emmarcades.

Un altre factor a destacar va ser que dins de l’exposició es va recrear una sala d’estar antiga on es van exposar un seguit de retrats cedits per particulars de Caldes, signats per Gispert. L’exposició, que encara resta oberta fins al 30 de març de 2025, pot servir per tot a aquell que s’hi vulgui afegir a portar més imatges vinculades a tal esdeveniment.

L’exposició fotogràfica fa un recorregut de la vida de la nostra professional situada a Caldes, que des del seu estudi del carrer Sant Damià, va immortalitzar la vida de les persones del poble, moltes de les quals dins el marc de les aigües termals des de 1911 fins al 1927, com dels actes i festivitats de la vila. La seva activitat pionera va posar de relleu l’ús de tècniques de trucatge fotogràfic, entre altres destreses innovadores.

Per altra banda, es pot descobrir la personalitat de la nostra fotògrafa fora de l’exposició, per mitjà d’un itinerari permanent que es pot seguir amb codis QR, a les parets d’alguns carrers, on es palesen diferents imatges que mai havien estat retratades i d’alguns en seguia l’evolució amb fotografies posteriors.

Certament que es tractà d’una personalitat única en el seu mestratge pioner pel que fa a la fotografia com a dona als inicis del segle XX. L’Ajuntament de la vila de Caldes, per tal reforçar la figura històrica —tal com reblava la periodista Queralt Campàs, que ha portat a terme un gran reportatge en la premsa comarcal amb tots els ets i uts sobre A. Gispert—, li vol dedicar un carrer o plaça.