Ha marxat la llum del dia; ara pau, serenor, equilibri, no es mou una fulla, ni fa fred ni calor, silenci, només algun grill té pressa per dir que esta ací. Allà, lluny, un gall ha equivocat l’hora, un carro gemega pel camí i l’amo renega, les rodes xisclen i tremola la barana; la costa fa més pujada al tornar cap a casa, el matxo remuga i sua, mossega el morrió i segueix pas a pas a cop de ferradura, no s’atura, el camí ja coneix el seu trepitjar i ressona amb les pedres; la quadra està propera i la palla l’espera amb el morral ple de garrofes i faves velles.

Demà naixerà un dia nou i amb la senalla plena bufarà el serè, l’amo content buscarà el corrent d’aire i sota la figuera obrirà la carmanyola plena de tomàquets i ceba escalivada, pebrots i albergínies fumades, un bon tall de cansalada del coll i el porro... que no porti dol.