Un d’ells, Martin Cooper, va néixer a Chicago el 26 de desembre de 1928. Fou enginyer electrònic, considerat com un dels pioners en el desenvolupament de la telefonia mòbil. Va estudiar enginyeria elèctrica a l’Institut Tecnològic d’Illinois i es va llicenciar-se el 1950 i doctorar el 1957. Va ocupar el càrrec de director corporatiu de Recerca i Creació de la companyia de telecomunicacions Motorola. Després va fundar i dirigir l’empresa ArrayComm, dedicada a la recerca d’antenes intel·ligents i la millora de la tecnologia de les xarxes sense fils, que es venia aplicant a la telefonia fixa i telegràfica. A partir d’aquí començà a investigar el sistema de la telefonia sense fils veient el capità Kirk usar el seu comunicador a la sèrie Star Trek, treballant dia rere dia en els seus primers aparells, i va fer la primera trucada a un amic el 3 d’abril de 1973. Aquest primer telèfon cel·lular va començar un canvi fonamental en el mercat de la tecnologia i les comunicacions, per fer trucades telefòniques a una persona en qualsevol lloc sense valer-se de cablejats ni estacions.

Abans, el 1947, un altre enginyer havia treballat en la mateixa idea i direcció sobre les comunicacions cel·lulars, però els seus primers sistemes es van limitar a telèfons instal·lats en cotxes, però requerien aproximadament 12 kg d’equip al maleter.

Des de la seva seu de Dyna, Cooper continuà escrivint i donant conferències sobre comunicacions sense fils, innovació tecnològica, internet i gestió d’I+D. Actualment és membre dels grups governamentals de la indústria, cívics i nacionals, inclòs el Comitè Assessor de l’Espectre del Departament de Comerç dels Estats Units. El 1995, Martín Cooper va rebre premis i reconeixements per la seva labor de recerca, entre altres, el Premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica l’any 2009, compartit amb Ray Tomlinson, inventor del correu electrònic.

La Llei de Cooper
Aquest científic va descobrir la capacitat de transmetre diferents comunicacions de ràdio simultàniament. Això va portar Cooper a formular la llei d’eficiència espectral, també coneguda com a llei de Cooper, que estableix “que el nombre màxim de converses de veu o transaccions de dades equivalents que es poden realitzar en tot l’espectre de ràdio útil en una àrea determinada es duplica cada 30 mesos”.

No seria la primera vegada que invents han tingut més d’un descobridor. En aquest cas passa el mateix. De Rússia arriba la notícia que Leonid Kuprianóvitx també es l’inventor de la telefonia mòbil. No cal prendre partit, només decidir íntimament qui fou el primer inventor, o bé si hi hagué simultaneïtat. Leonid Kuprianóvitx va néixer a Moscou el juliol de 1929. Igual que Cooper, fou un enginyer electrònic que va idear a finals dels anys 1950 un sistema de telefonia sense fils que fou implantat a la Unió Soviètica. L’any 1957 presentà el model de telèfon mòbil LK-1. Per tant, també se’l reconeix com un dels precursors de l’actual telefonia mòbil.