Quan penso en València em vénen al cap infinitat d’imatges i records. És una ciutat viscuda, i
un País Valencià explorat en cotxe, en diverses etapes i anys. Viatjàvem entre els pobles de
Castelló, Vilafamés, Morella, Benicarló, Penyíscola..., baixàvem cap al castell de Sagunt, l’Horta valenciana, el cap i casal, l’Albufera, Burjassot, Alboraia, Carcaixent, la Valldigna, Ontinyent, Gandia, Xàtiva, Oliva, i ja més cap al sud Alacant, Bocairent, Elx... i aquests només per citar-ne alguns exemples memorables. Pobles, rutes en bicicleta, temps amb la família o amistats. Pels pensaments circulen trobades, converses, els camps de tarongers, el parc del Túria, el bullici i els passejos a la capital, la paella dels diumenges, el dia a dia del treball, els estudis i la vida.

Quan penso en València penso, també, en el poeta Estellés, i l’hora del seu cant a la ciutat, un cant que temia, i que volia sense solemnitat, sinó d’una manera humil. Els xiquets van a escola, s’escolta la campana... pinzellades de la quotidianitat.

Aquestes setmanes, la quotidianitat s’ha vist, però, durament i tristament sotragada a pobles propers a la ciutat. Paiporta, Picanya, Llocnou de la Corona, Alfafar, Massanassa, Utiel... Són
ara noms coneguts per a tots pels fenòmens naturals que han patit, el temporal i les seves conseqüències.

Així, situacions com aquestes ens porten a algunes reflexions que ens transmeten professionals del món de la meteorologia, la geografia, l’ecologia o l’urbanisme. D’una banda, la constatació que no s’ha de construir en zones inundables. Com va dir el catedràtic emèrit d’Ecologia de la UB, Narcís Prat, si les construccions ja hi són, ara cal determinar-ne el risc i la vulnerabilitat, i prendre mesures. De fet, ja es controla la quantitat de precipitació i el cabal dels rius, però el que és essencial és donar l’alerta d’inundació a temps. A més, calen instruccions prèvies perquè els habitants d’una zona determinada sàpiguen què han de fer en situació d’inundació (o forts vents, risc químic, incendis, etc.). En aquest sentit, Prat va posar com a exemple el parc a la desembocadura del riu Besós, a Sta. Coloma de Gramenet.

Explica que és una zona de passeig però quan hi ha pluges abundants a la capçalera del riu i el nivell puja a determinada xifra, s’avisa i s’evacua les persones que hi pugui haver prop de la desembocadura. Previsió, alerta a temps i eficiència.

D’altra banda, veiem el greu estat en què han quedat els pobles afectats i la manca d’efectivitat i coordinació que s’ha posat de manifest a l’hora de solucionar els problemes. Aquí cal emfasitzar l’actuació dels milers de voluntaris que han anat a ajudar els habitants
d’aquells termes, que els han fet arribar aliments, productes bàsics, estris de neteja... Un
voluntariat ple de persones que actuen de manera solidària i altruista. Un gran exemple
d’humanitat. Amb tot, cal exigir actuacions governamentals imprescindibles per a la gestió del repartiment d’aliments i productes, retirada de vehicles, neteja, reconstruccions,
compensacions...

Quan passin les setmanes i els mesos i es vagi veient la llum, en la neteja, la reconstrucció, el redreçament personal, del poble i de l’entorn, també haurem de tenir en compte l’impacte no només econòmic, sinó també psicològic i emocional de tot plegat en les persones afectades, i en especial als infants.

A més a més, des d’ara i de cara al futur, sumat a la refeta necessària i progressiva d’habitatges i comerços, també caldrà posar el focus en escoles, biblioteques, centres musicals, associacions... l’educació, la cultura, en definitiva. Allò que dona més vida encara a la vida. En definitiva, hem vist els efectes dels famosos versos de Raimon “Al meu país la pluja no sap ploure, o plou molt o plou massa, quan plou poc és la sequera, quan plou massa és la catàstrofe”. Si a això hi sumem els efectes facilitadors del canvi climàtic, tenim una situació que cal saber preveure i gestionar eficientment. Així, quan coneixes i estimes el País Valencià només pots desitjar que ben aviat aquests pobles tornin a reviure. Des d’aquí, esperança i futur.