L’any 2003, després d’una intensa preparació de més de 10 anys, tot i amb els seus moments d’optimisme i de desànim, els governs català i espanyol van crear un consorci per construir i explotar una font de llum de sincrotró per a la construcció, equipament i explotació de la font de llum de sincrotró (CELLS), que ara es coneix com a Alba.

El sincrotró és una infraestructura científica de tercera generació situada a Cerdanyola del Vallès (Barcelona) i és la més important de la zona del Mediterrani.

Es tracta d’un complex d’acceleradors d’electrons per produir llum de sincrotró, la qual permet visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats. Amb la llum de sincrotró es pot obtenir informació de gran qualitat sobre les característiques de les mostres que s’hi analitzen.

Alba disposa de deu línies de llum operatives i quatre més en construcció que s’usen per experimentar en biomedicina, nanotecnologia, la ciència de materials, el patrimoni històric i artístic, física, ciències ambientals o química, entre altres. És gestionat pel Consorci Públic per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró, organisme cofinançat per la Generalitat de Catalunya i el govern d’Espanya.

Des d’aquell moment la instal·lació ha funcionat amb una eficiència i eficàcia comparables a les millors fonts de llum d’Europa i del món, amb un grau superior al 98%. Les seves set línies de llum inicials han augmentat fins a catorze (tres encara no operatives) i actualment acullen més de 2.400 usuaris cada any (més del 30% són estrangers), amb un nombre creixent d’usuaris en remot.

El nombre de clients industrials supera els noranta (molts són pimes i estrangers). Els èxits d’Alba ja es poden trobar a la seva pàgina web.

Un dels objectius del projecte, a més dels científics i d’estímul a les empreses, és definir l’entorn de la seva ubicació, tal com sol passar al voltant de les grans instal·lacions científiques d’arreu. El complex, situat proper al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i denominar-se Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, amb visió de futur va canviar el seu nom pel de Parc de l’Alba. Primer els únics pobladors de l’Alba eren la La Caixa (CaixaBank) i l’IBM, instal·lant-hi de moment l’enginyeria Sener, però mes endavant han arribat nous centres de processament de dades de l’empresa Stradivarius i de la seu Natura Bissé. I dins el mateix edifici d’Alba hi han instal·lat una plataforma de microscopis electrònics de darrera generació.

Aquest any 2024 han començat les obres d’un gran centre de processament de dades d’AQ Compute i també la construcció d’una residència per a investigadors que complementarà l’hotel del Parc Tecnològic del Vallès i resta de residències del campus.

Clarament Alba ha estat un projecte rendible. Tot això sense tenir en compte els beneficis científics, que també s’han reflectit en el gran nombre d’articles publicats en revistes d’alt impacte i en el nombre de patents basades en els resultats obtinguts pels usuaris del complex.

I ara s’ha preparat el nou projecte Alba II, que el convertirà en una font de llum de sincrotró de quarta generació, ampliant les línies de llum existents.

A més, en les noves superfícies hi ha dos projectes importants previstos que s’espera que rebin la llum verda aviat. L’un és Innofab (cobertes verdes per emmagatzemar aigua de pluja), i l’altre, el R2OH (ions d’oxoni secundari), ja que queden moltes hectàrees desocupades perquè la UAB i altres empreses en treguin profit.