El que va passar a València, el dimarts 29 d’octubre, per unes pluges desaforades degut al resultat d’una gota freda amb el nom de Dana, va ser caure 500 litres per metre quadrat en vuit hores, i va fer desbordar dos rius sobre la població. Tal fet fou la causa d’unes inundacions sense precedents en aquest marc geogràfic. Enric Borràs, del diari Ara, amb data de 30 d’octubre —un dia després de la tragèdia—, ens donava a conèixer la notícia amb l’article “Una catàstrofe evitable”, i ja apuntava aleshores que al govern de la Generalitat Valenciana li havia mancat previsió.

El balanç de víctimes mortals es va començar a desorbitar. Amb data 4 de novembre —quan intento analitzar l’horror de la catàstrofe— la xifra és ja de 211 morts, i un nombre indefinit de desapareguts, molts dels quals caiguts al mar, i infraestructures ferroviàries, carreteres destruïdes, empreses i habitatges a la total ruïna.

La informació recollida posava de relleu que la mobilització de la societat civil havia estat exemplar, oferint el seu servei amb el que fos. A tall d’exemple, les empleades d’un geriàtric van haver de pujar més de cent ancians damunt les seves espatlles a un pis superior per tal de salvar-los. Les imatges d’altres episodis de salvament han donat mostres de l’estima, escalf, suport, fins i tot una pregària... I com reblava un periodista, aquests fets ens tornaven la fe en la condició humana.

És ben segur que alguns aspectes del que ha passat a València probablement haurien estat diferents sense l’escalfament global. Ara bé, les nostres conques —com apuntava un analista— són propenses a les riuades de tardor que, de tant en tant, solen provocar grans catàstrofes, a conseqüència d’una combinació de pluges extremes, d’una realitat física amb molt desordre i manca de previsió, de decisions poc encertades en la gestió de l’emergència, i també de la mala sort.

Quan la calma torni, convindria constituir una comissió d’investigació independent, d’un alt nivell tècnic, per tal de valorar el que ha passat, com a previsió futura, ja que caldrà repensar-ho tot, des de les polítiques urbanístiques fins a les polítiques contra l’escalfament global, perquè en un futur els experts ja ens prediuen que hi haurà més fenòmens devastadors com aquest.

I per altra banda, si es fes aquesta comissió investigadora, cosa que seria el més convenient, caldria esperar que les tensions polítiques d’aquests dies no malmetessin la feina de tota investigació.