Fidel Pagés Miravé va néixer a Osca el 26 de gener de 1886. Els seus pares foren Juan Pagés Marqués i Concepció Miravé Sesé. Va ser metge militar, i inventor de l’anestèsia epidural.

Va practicar una gran varietat de tècniques traumatològiques i quirúrgiques tant per a ferides de guerra com per a intervencions de persones civils. Va contribuir, a més, a la modernització de la cirurgia al món i va participar activament en la reorganització del sistema militar de salut els anys vint.

El seu treball pioner fou en l’anestèsia epidural (o anestèsia metamèrica, tal com ell la denominava). L’anestèsia raquídia o epidural és un procés per aplicar medicaments que insensibilitzen parts del cos per bloquejar el dolor per mitjà d’injeccions a la columna vertebral o al seu voltant. 

Va realitzar els estudis secundaris a Osca i va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Saragossa, on va rebre el títol en Medicina i Cirurgia amb honors cum laude el juny de 1908. Durant aquests anys, a més de saber parlar el francès, va aprendre l’alemany, que tindria importància més endavant en la seva carrera.

L’any 1908 va ingressar al cos mèdic de l’Exèrcit com a oficial i,va ser destinat a Melilla 1909. A la segona guerra del Rif, que era al punt més baix de l’exèrcit espanyol quan havia sofert grans derrotes, entre elles el desastre del Barranco del Lobo, els metges de Melilla estaven al límit i Pagés era un reforç per establir diversos hospitals militars d’urgència a la ciutat.

Va romandre a Melilla durant dos anys, a l’hospital militar, amb el rang de segon oficial mèdic. La seva estada a Melilla li va servir per adquirir una experiència en cirurgia d’emergència i hi va rebre una creu militar de primera classe.

Tornà a la Península després de ser ascendit el 1911 a primer oficial mèdic. Va servir a Tarragona, Toledo i Madrid. Va publicar el seu primer article el 1912, “La lluita en campanya contra dels malalties infeccioses”. Durant la seva estada a Madrid es va casar amb Berta Concepción Bergenmann i Quirós, una dona d’ascendència hispanoalemanya.

El 1915 va treballar en el Ministeri de la Guerra. Aquest mateix any, va obtenir el número u per a l’oposició en un lloc a l’Hospital Provincial de Madrid. El prestigi de Pagés va augmentar quan va arribar a atendre en diverses ocasions la reina María Cristina, amb qui va arribar a establir una amistat personal.

El 1916, durant la Primera Guerra Mundial, gràcies al seu coneixement de l’idioma alemany i la seva experiència en ferides de guerra, va ser comissionat per inspeccionar els camps de presoners d’Àustria-Hongria. Durant diversos mesos, va practicar un gran nomeni d’operacions a l’Hospital de Viena.

Durant aquesta guerra, a causa de les males condicions de salubritat, va emmalaltir i va haver de ser repatriat a Espanya, però després de la seva recuperació va rebre el permís de portar la medalla de Segona Classe de la Creu Vermella sobre l’uniforme.

En 1919 es va convertir en editor fundador de la Revista Espanyola de Cirurgia, on publicaria el 1921 un article anomenat “Anestèsia metamèrica”, al mateix temps que a la Revista de Sanitat Militar. En aquest article descrivia l’anestèsia epidural, i també 43 operacions dutes a terme utilitzant l’anestèsia epidural. El 1920 va ser assignat a l’Hospital Militar d’Urgència de Madrid, encara que també va estar destinat breument a Melilla el 1921 a conseqüència del desastre d’Annual, on l’Exèrcit va perdre 12.000 homes. El 1922 va ser ascendit a comandant mèdic.

El 21 de setembre de 1923 va morir en un accident de trànsit mentre tornava a Madrid a l’altura de Quintanapalla (Burgos),

La seva invenció aviat va ser oblidada, entre altres raons per no ser traduït el seu treball a altres llengües, de manera que quan el 1931 el cirurgià italià Dogliotti va presentar la seva anestèsia epidural —que havia descobert independentment— va rebre el crèdit del seu descobriment. Solament amb el pas del temps, una revista científica argentina va reivindicar l’autoria del metge espanyol. Va ser en concret el cirurgià argentí Alberto Gutiérrez, cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital Espanyol de Buenos Aires, que havia utilitzat des de 1929 aquest tipus d’anestèsia, qui va revelar l’error en la Revista de Cirurgia de Buenos Aires el 1932. Dogliotti va reconèixer-ho immediatament.

Reconeixements
En memòria de Pagés, la Societat d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor concedeix cada dos anys el premi que porta el seu nom des de 1957.

El Ministeri de Defensa va crear el juny del 2007 el Premi a la Revolta en Sanitat Militar Fidel Pagés Miravé. La ciutat d’Osca porta el nom del doctor Fidel Pagés Miravé al seu centre de salut.

L’Excm. Assemblea de la Ciutat de Melilla va acordar l’any 2024 l’aprovació de dedicar-li un carrer important amb el nom de “Comandant Mèdic Fidel Pagés.”