Remenant per sota l’envelat de les branques de les alzines moltes vegades et sents aferrat pels branquillons, com si una forta mà t’aferrés sense deixar-te moure, i mentre això passa, les branquetes germanes es posen dins el cistell intentant prendre el que portes dins, i no contentes, alguna més agosarada intenta entrar i si no t’estira la butxaca del pantaló.

I no diguem res de les ferides que et vas fent als braços per intentar fugir desesperat d’aquest ínfim espai, cobert i defensat per infinitat de petites branques veïnes  junt amb els  esbarzers, que també  s’apunten a la festa amb les esparregueres seques espinoses sempre, tot tan sols  per agafar uns quants ceps, bolet de mida grossa i gastronòmicament un dels més valorats i parent dels surenys, que té moltes cuites i també en cru és apreciat.

Com diuen, “si no vols pols, no vagis a l’era”.