Islàndia és una illa diferent. És el país impressionant conegut com “l’illa de gel i foc”, en un entorn salvatge que alberga la massa de gel més gran d’Europa circumdat per un sens nombre de volcans. A la seva zona central hi ha les Terres Altes, amb pics, volcans, guèisers i grans glaceres, com les conegudes glaceres del Vatnajokull, la major massa de gel de tota Europa, rodejada per un paisatge volcànic amb un guèiser espectacular, on es poden pot admirar les més espectaculars cascades, i el llac Jokulsárlón, cobert d’icebergs, i les més increïbles aigües termals naturals, on fins i tot es poden prendre banys.

El pic Hvannadalshnjúkur és el punt més elevat d’Islàndia, amb una altura de 2109 metres. Forma part del parc nacional Skaftafell, a la regió oriental d’Austurland.

A l’illa es comptabilitzen al voltant de 200 volcans dels quals almenys 30 han fet erupció en els últims segles. El volcà mes conegut és el Hekla, que el 1947 va fer erupció aixecant una columna de foc i cendres a 3 km d’altitud. La costa està sembrada de fiords.

Existeixen també unes 250 zones geotèrmiques amb un total aproximadament de 800 fonts termals.

Són característiques del paisatge les nombroses cascades, la més famosa es Gullfoss, la “cascada d’or”, amb 32 metres.

Hi ha cinc llacs grans. El més gran és el Bingvallavatn (83 km²), que té 109 m de profunditat.

Quant al clima, l’hivern és relativament suau. Les planes meridionals de l’illa tenen temperatures al voltant de 0 °C a l’hivern, mentre que a les terres altes tendeix a estar als -10 °C. Les temperatures més baixes, a la part nord de la illa, estan entre els -25 i els -30 °C. La temperatura més baixa registrada ha estat de -39,7 °C.

Referent a l’economia, fins al segle XX Islàndia va ser un dels països més pobres d’Europa. No obstant, el seu espectacular creixement econòmic el va portar a ocupar el primer lloc en l’informe de l’ONU sobre l’índex de desenvolupament humà i l’esperança de vida més alta al món, amb una mitjana dels 80 anys.

Els recursos naturals d’Islàndia són la pesca, l’energia geotèrmica i l’energia hidràulica. Amb prou feines el 0,07 % de la terra és cultivable i no hi ha collites permanents. El 23% del territori de dedica a pastures. La pesca del llagostí i de la llagosta s’ha convertit últimament en una activitat lucrativa en algunes parts del país. Avui dia compta amb una economia de mercat, amb impostos relativament baixos comparats amb altres membres de l’OCDE, la qual cosa fa que puguin mantenir un estat de benestar amb assistència sanitària i educació gratuïtes.

Salvant les seves abundants fonts d’energia hidroelèctrica i geotèrmica, a Islàndia, en mancar de recursos naturals, l’economia depèn en gran manera de la indústria pesquera, amb el 40% dels ingressos d’exportació. Les seves principals exportacions són peix, productes marins, alumini i ferrosilici. Malgrat que encara depèn en gran manera de la pesca, aquesta activitat està disminuint gràcies al turisme.

La fauna es pot dir que quasi no existeix. L’únic mamífer terrestre autòcton és la guineu àrtica. Altres mamífers introduïts són el visó, els rens, el ratolí de camp, rates i conills, si bé els últims són testimonials.

La gastronomia és una mica peculiar. Degut que la pesca ha estat sempre el principal motor de l’economia del país, els productes marins són la principal base de la majoria dels plats de la seva gastronomia. Els menjars tradicionals inclouen ingredients com l’skyr, que és un producte làctic elaborat a base de iogurt, els escrots de carner marinat i el tauró marinat. La beguda nacional d’Islàndia és el brennivín, una beguda alcohòlica elaborada amb la polpa de la patata fermentada.

Curiositats d’Islàndia
El islandesos no tenen cognom. Usen un sistema de combinació del nom del fill i el del pare (deu ser una cosa així com l’àrab, amb el seu “ben”). Per tant, la família no manté els tradicionals gentilicis, a diferència de la resta del món occidental.

La paraula guèiser és l’única paraula de l’islandès que ha passat als idiomes de tot el món. L’idioma islandès només s’usa a l’illa i prové de l’antic noruec i d’algun altre idioma escandinau.

El 50% dels habitants de l’illa viuen a la capital del país.

No tenen tractament per a l’aigua, la beuen natural per ser sana, bona i abundant. L’aigua calenta de consum i d’higiene la tenen gratis degut a la gran quantitat de fons termals amb què compta tota l’illa. També disposen d’un balneari de nom “la Llacuna Blava” on es pot fer sauna a temperatures naturals de 37 a 39º. També s’hi fan sessions de massatges amb algues naturals.

Durant l’estiu tenen les 24 hores de llum solar, el sol no s’oculta de tot, però a l’hivern les 24 hores són de fosca nit.

Islàndia forma part de l’OTAN però mai ha tingut exèrcit (per això aniran tan bé). Per a la seguretat interna, té una dotació d’uns 700 homes amb arma que porten de nom “els víkings”. Però potser no caldria que en tinguessin tants, de policies, atès que índex d’assassinats anuals és inferior a 5, i la població reclusa és de 118 persones.

En canvi, Islàndia és el país amb major densitat del món en telèfons mòbils per càpita, és a dir, hi ha més mòbils que habitants, i les tres quartes parts de la seva població està connectada a internet.

No els sembla que és un país a visitar en un futur proper?