Fer turisme cinematogràfic és una manera, per als amants del cinema, de combinar el seu gaudi per aquesta setena art i la descoberta dels escenaris in situ, tot trepitjant escenes icòniques de la ficció. Segurament és una manera d’endinsar-se en l’argument, visitant-ne els espais, imaginant-se els diàlegs, la gravació, la disposició no només dels actors, sinó de l’equip, les càmeres o les decisions de la direcció. Què veien des d’allí, com van triar les ubicacions, on se situaven els personatges, cap a on anaven, què es deien, quina roba portaven...? Una eclèctica fusió de fotografia, guions, escenografia, detalls i indrets, entre ficció i realitat.

Catalunya, plató de cinema. Escenaris de pel·lícula que es poden visitar és un llibre de Daniel Romaní (Viena, 2023) que explora aquests escenaris cinematogràfics ubicats a Catalunya, i que representen 38 pel·lícules i localitats catalanes. Es tracta de llargmetratges històrics, novel·lístics, i sèries televisives on es retrata la societat catalana de diverses èpoques; on, en alguns casos, les ciutats i pobles s’embelleixen i ressalten de manera notòria. El llibre és amè, divulgatiu, amb una lectura que flueix i enganxa. Hi llegirem curiositats interessants, s’hi expliquen detalls i anècdotes diverses de les gravacions, dels actors, de les ubicacions i de les escenografies. També es parla de com van viure la filmació els habitants de la població i l’impacte que ha tingut en els municipis.

Així doncs, endinsant-nos en les pàgines del llibre podrem saber més de l’off the record de com es van fer les pel·lícules. Parlem, per exemple, de Campanades a mitjanit, filmada al castell de Cardona. De la Cervera de Vida privada, a partir de l’obra original de Josep Maria de Sagarra, on podrem visitar la Casa Museu Duran i Sanpere. Hi veurem el barri de Gràcia de Barcelona, novel·lat a la mítica La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. De fet, la capital catalana, amb tota la seva riquesa històrica, és també l’escenari de llargmetratges ben singulars com 14 d’abril: Macià contra Companys, Mirant al cel, Els hereus de la terra, Uncharted, Salvador (Puig Antich)... Si anem cap a l’Alt Camp, veiem com Valls és l’epicentre de La febre d’or, a partir de la novel·la de l’escriptor vallenc Narcís Oller, exponent del realisme i del naturalisme català de finals del segle XIX. Per la seva banda, la capital del Baix Camp és on es grava La ciutat dels prodigis, mentre que aquí a Montblanc van tenir lloc escenes de Las leyes de la frontera. En el volum, també hi trobem telenovel·les de TV3, com Ventdelplà, a Breda, o Temps de silenci, a Sallent.

Per la seva banda, la vida novel·lada del mític poeta Jacint Verdaguer, L’enigma Verdaguer, es va gravar al Museu Romàntic Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú, que emulava el Palau Moja a la Rambla de Barcelona, on va viure un període de la seva vida el poeta de Folgueroles. El film Pa negre, dirigit per Isona Passola, es localitza a Tavertet, o la minisèrie Les veus del Pamano, de la novel·la homònima de Jaume Cabré, a Isil. Gràcies al rodatge d’aquesta darrera pel·lícula es va crear un espai de trobada al poble, on feia anys que no n’hi havia cap, i a partir d’allà els habitants, alguns enemistats de fa temps, van poder conversar i anar fent les paus.

Tenim més pel·lícules gravades en part a Catalunya, com Joc de trons, que gravà escenes a Girona, on s’expliquen anècdotes com ara el fet que van triar la ciutat per la paret blanca dels seus monuments històrics, o que a l’escena a les escales de la catedral, un doble del personatge va pujar-les a cavall, però quan l’actor està aturat damunt de l’animal, el cavall és de fusta.

De pel·lícules i localitzacions en tenim moltes més. Aquí n’hem citat algunes a tall d’exemple, però qui vulgui descobrir-ne més, amb tots els seus detalls i anècdotes, caldrà que s’endinsi en el llibre. Una guia divertida, amena, curiosa i imprescindible per als viatgers amants del setè art.