El carlisme sota el franquisme” va ser una exitosa conferència - col·loqui portada a terme pel professor, doctor en història jubilat de la URV Robert Vallverdú i Martí —autor de diverses obres i treballs d’aquesta especialitat— a la històrica masia de Can Draper a l’Ametlla del Vallès. Amb data 17 de novembre, a les 12 del migdia, l’associació cultural coneguda com a Ateneu dels Cingles de Bertí, amb motiu de la xerrada d’història, va oferir un vermut cultural a un públic de setanta persones receptiu i interessat per la temàtica carlista i la seva evolució.

El pati interior del mas, conegut com a barri, es convertí en l’hemicicle receptor gràcies a la posició de les cadires en forma circular, i una fabulosa instal·lació d’altaveus facilità al públic assistent una millor audició de la paraula del nostre conferenciant.

La família Draper en va ser la responsable una vegada més, la qui donà acollida a un acte cultural, en aquest espai històric, considerat de bé cultural i interès nacional. Gràcies a ells, en aquest exquisit i excepcional entorn, la trobada va resultar brillant. A més, es vengueren alguns llibres de l’autor que parlen de l’etapa plantejada: La metamorfosi del carlisme català: del “Déu, Pàtria i Rei” a l’Assemblea de Catalunya (1936-1975).

Lola Tresseras, antiga catedràtica d’institut de llengua i literatura castellanes, coneguda com a impulsora de la cultura i cofundadora i ànima de l’Associació Cultural Ateneu Cingles de Bertí de l’Ametlla del Vallès, amb una excel·lent traça va ser qui conduí l’acte.

Vallverdú centrà la seva explicació històrica en una vertiginosa i pedagògica síntesi d’una hora, davant d’un públic inquiet i receptor sobre els fets que passaren d’història carlina catalana: des de la Guerra Civil el 1936 a la desaparició de Franco el 1975 i, consegüentment,  la lluita per la democràcia.

Ressalto algunes dades per donar una idea del contingut del relat que Vallverdú va explicar:

◗ La participació carlina a la Guerra Civil.

◗ La persecució religiosa.

◗ L’oposició del dirigent carlí català Tomàs Caylà a l’aixecament militar.

◗ El terç de Montserrat.

◗ L’oposició franquista en crear nous terços com el de Sant Jordi o Núria.

◗ El menyspreu de Franco cap al carlisme i sobretot el català; persecució implacable i sistemàtica dels dirigents i seguidors d’aquest moviment, fet que el va convertir en el gran perdedor entre els vencedors.

◗ Els aplecs tradicionalistes (nom amb què es coneixien també els carlins en aquella etapa) a prop de l’abadia de Montserrat.

◗ La divisió del carlisme català entre sivatistes, octavistes i xavieristes.

◗ Les lluites dins el mateix partit.

◗ La influència del Concili Vaticà II en el carlisme.

◗ L’arribada de Carles Hug, que, sense renunciar al passat, va provocar una espectacular democratització interna i una evolució lògica que el va portar a adoptar el socialisme autogestionari i la participació activa en l’Assemblea de Catalunya i en les plataformes d’oposició al franquisme.

◗ Els fets de Montejurra de 1976.

La no legalització d’aquest partit el 1977, cosa que li restà participació i vida política ja en les primeres eleccions, i espai que va ser ocupat per altres forces polítiques van ser, entre altres idees, els motius  de la seva conferència. Una bona manera que la història carlina no caigui en l’oblit.