Després de dos o tres anys de sequera, tornen a rajar les fonts de Lilla, ja portem tres mesos que les fonts de la plaça tornen a fluir i vessar, i per l’enjub de la plaça de l’Església ha tornat el soroll de l’aigua lliscant i circulant.

Parlo de pluges de 800 litres en el que va d’any, i la mitjana de l’últim mig segle, abans d’aquests últims anys de sequera, és de 400 a 500, i això ha fet que les fonts hagin revifat i aigua cap a la rasa, que deien els “Ticó”, pare i fill, en els anys que remenaven les cireres de la població. Va per a ells el meu bon record.

Però, aquest cop, pel camí vell de Prenafeta ha deixat el pas de l’aigua sobrera forts escòrrecs i reguerons. Confiem que l’ empresa de les aigües de Montblanc restauri el camí amb la prestesa a què ens té acostumats.

Les fonts, que brollen en un petit recinte tancat a la serra Carbonària, a ponent de Miramar i a un mig quilòmetre de Lilla, tot pujant, han abastit d’aigua el poble de Lilla i els seus horts des de temps immemorial.

Ara d’uns anys ençà, previ pacte amb l’associació de veïns i benedicció de l’Ajuntament de Montblanc, se’n fa càrrec Aigües de Montblanc.

Però les fonts de Lilla mereixen que es parli, a més, de les fonts que han anat desapareixent i del restaurant nascut amb aquest nom, que també s’ha esvaït.

Vam arribar a Lilla, prèvia compra d’una pallissa enrunada, el 1973.

Vam conèixer i vam beure aigua de la font del mas i de la font de l’Auró fins més o menys finals del segle XX. La font de l’Auró va fer una revifada a l’estil del cant del cigne abans d’anar-se’n del tot.

Les Fonts de Lilla, restaurant d’obra nova, es va estrenar el 1975 de la mà de dues parelles joves i il·lusionades. Del 1975 al 2005 va ser restaurant, primer Fonts de Lilla, després el Bufet de la Conca.

Després, la destrucció, uns quinze anys d’oblit. I de la mà de nous restauradors, es va obrir el GR, que ha durat sis o set anys, fins ara fa un any que han plegat, possiblement motivat pel fet que va coincidir amb l’obertura del túnel del coll de Lilla, i el pas de cotxes ha passat de deu mil de diaris a tres-cents.

Llàstima, ja que els habitants del mas del costat hem tingut, sumant els restauradors, més de trenta anys de bona relació i bon servei.

Aquests dies hem parlat de “danes i danetes”, i se m’ha fet avinent que quan no són d’aigua són de vent, i aquí us deixo un recordatori.

Enguany ha fet cinc anys del dietari que vaig escriure el 2019, i que va acabar en un llibre de sis-centes pàgines. Així, cinc anys, més l’any de traspàs, fa que el 2024 el seguiment del dietari coincideixi per primera vegada amb la repetició dels mateixos dies setmanals. Així, el 13 de desembre del 2024 també és divendres, com el 2019, i així tot l’any.

I aquí deixo un tastet-recordatori de coses que van passar, relacionades amb Lilla, i els seus sotracs meteorològics només fa cinc anys:

“Divendres 13 de desembre. Avui, Santa Llúcia. 13 dies per Nadal.

”Arribo a Lilla, vent anunciat i del que pot fer mal. A la Riba han arribat a 120 quilòmetres i a Lilla a 100, i estem sense llum des de les deu i dinou, segons diu la alarma.

”Glòria, l’alcaldessa, ens informa que a baix al poble ja ha tornat la llum, a quarts de quatre de la tarda.

”Ara, cinc i mitja de la tarda, fosqueja, i avisem que de moment seguim sense llum. Ja ha passat altres vegades, i una de molt grossa, de diversos dies, fa 7 o 8 anys. No vull ni pensar-hi, perquè ja no tinc edat de fotre grans ‘bronques’. L’última vegada els vaig amenaçar, amb un article del codi penal relacionat amb la denegació d’auxili, i fins va sortir al Diari de Tarragona i a Nova Conca: Que torni la llum!

”Doncs no ha tornat, i això crema i desgasta! La casa a 13 graus, no obstant al menjador encenc la llar de foc. Sopo una sopa de farigola amb pa sec i dos ous, tot ben remenat i el que sobra, sopes per al gos. Perquè com diu la dita, “la sopa bullida allarga la vida”.

”Poso la ràdio, com 50 anys enrere, i m’adono que la llum de la lluna plena entra pel finestral, il·luminant el llit, i fent ombres xineses, el reflex del margalló que tenim davant la finestra.

”Dissabte 14 de desembre. Seguim sense llum. Seguim avançant el dia. La neta Anna va a la coral, per a l’assaig, Imma al bolet i torna amb mig cistell de fredolics.

”Segueixo el Barça, sense llum; doncs per la ràdio: R. Societat 2, Barça 2. L’àrbitre ha assenyalat un penal dubtós a favor de la Reial i no se n’ha assenyalat un altre també dubtós a favor del Barça. El que passa és que el del Barça faltaven 15 segons per acabar i no va tindre dallonses, i en lloc de consultar el VAR, va assenyalar la fi del partit.

”Per a les sis, assaig de la coral i brindis prenadalenc.

”Mentrestant, seguim amb les gestions pel retorn de la llum i finalment puja una furgoneta de l’empresa i “descobreixen” que està trencat el fil que travessa la carretera nacional 240 i dins el bosc de davant del Mas. A les set de la tarda, i després de més de 30 hores, torna la llum.

”És la segona vegada que ho vivim de prop. Si al poble de Lilla torna la llum i a casa nostra no, és que l’avaria està en el tram del poble al mas i tenim de donar aquesta informació, a l’elèctrica... No obstant, la ventada ha sigut brutal i els disseminats sempre som el últims, doncs el nostre grup d’afectats és molt més minso.”

Acabo amb un refrany que ja fa mes de un segle que cueja: “Temps, vent, senyor, dona i fortuna donen voltes com la lluna”.

Ja sabeu, la Lluna, satèl·lit de la Terra, té un moviment de translació al voltant d’aquesta, sempre es mou, com els elements que cita el refrany.

I per a abans de Nadal em queda la nadala, que prepararem amb cura i goig.