El vesc (Viscum album), també anomenat d’altres maneres, és una planta paràsita que viu al damunt de branques, principalment en arbres de fulla caduca, com els pomers o els pollancres, però també sobre algunes espècies de pins. És originària d’Europa, al sud d’Àsia, i espontània a la península Ibèrica. El nom en llatí és viscum. Té un origen incert, però es creu que i vol dir ‘força’. Pel que fa a album, es refereix a blanc, el color del fruit, que són baies. És una de les plantes típiques de Nadal, junt amb el grèvol, el galzeran (Ruscus aculeatus) i la flor de Nadal o ponsètia. Se li atribueix (com a altres plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d’or pel druida.

Als Països Catalans se n’han descrit tres subespècies

◗ Viscum album. Paràsita d’estatge plujós (pollancres, fruiters, etc.). Es troba al Pirineu.

◗ Viscum abietis. Paràsita de l’avet, és la menys rara de les tres subespècies. Es troba al Pirineu.

◗ Viscum austriacum. Paràsita als pins. Es troba dels Pirineus a l’interior del País Valencià.

Usos pràctics

S’usa per untar vímets, joncs i similars per caçar els ocells que s’hi enganxen. A l’hivern és jove i a la tardor vella, d’aquí la seva vinculació amb el Nadal.

Dita popular: “Vaig al bosc i busco vesc i visc del vesc que busco al bosc”.

Antigament, d’aquesta planta s’utilitzaven les fulles i les parts aèries; però actualment no s’utilitza per a cap acció farmacològica, ja que es considera molt tòxica. El vesc conté substàncies tòxiques en tota la planta... L’automedicació amb extractes de vesc és un risc.

Hi havia la creença que el vesc és portador de la fertilitat (ja que sempre és verd), i amb propietat de bona relació amorosa per les propietats enganxoses, i de la bona sort per la dificultat de trobar-la. La planta és paràsita de les parts aèries en alguns arbres i es manté verda tot
l’any; per aquest motiu els
celtes van considerar-la sagrada.