És cert que el Nadal té una màgia especial, igual que les dotze campanades de Cap d’Any o els estels de cua llarga de la nit de Reis. Tot aquest context de festes i celebracions ens fa reviure mil anècdotes de temps passats, de quan érem petits i muntàvem el pessebre amb cagaferro de la via del tren fent muntanyes i verdet i molsa i escorça de pins, i ponts amb aigua de “paper de plata”, i allí arraconat al costat del camí, “el caganer”, amb camins d’arena fina i arbres trets de branquetes i plantats amb fang. Una establia amb més o menys gust, amb palla per al bestiar i el bressol per al nounat, fent-li costat la imatge de la Verge Maria i un barbat sant Josep.

El cel blau de paper, estels lluents enganxats i una lluna com un cabàs i enganxada a l’estel guia del Reis Mags d’Orient, tota una simbologia que ens ha portat a conèixer en part,uns capítols de la Bíblia.