La definició més simple, dels temps del Nou Testament, és la d’un noi que ajudava el pastor a treure a pasturar i cuidar els ramats de bes.

Ara, des de la incorporació massiva de les dones al món del treball remunerat, el rabadà pot ser masculí o femení.

I per acabar les festes nadalenques, al primer article de Nova Conca del 2025, que en paper surt aquest divendres 3 de gener, li donarem aquest títol.

Rabadà ve de l’àrab rabb ad-dá’n; dâ’in (plural: da’n) vol dir ‘moltó, corder, be’, “me” en menorquí, i rabb vol dir ‘senyor, home’: “l’home dels moltons”.

Ja sabem que les festes de Nadal el cristianisme les va fixar per als mateixos dies en què els romans celebraven el solstici d’hivern, que ells en deien Saturnals, ja que politeistes com eren es feien en honor de Saturn, el déu de l’agricultura, l’art i la civilització.

I el primer Nadal es va acordar entre el papa del cristians, Juli I, i l’emperador Constantinià, ja que a les acaballes de l’Imperi Romà, davant l'impuls del cristianisme, l’emperador ja va reconèixer i pactar amb els cristians.

Per cert, per la lectura dels evangelis, es té la quasi certesa que el natalici es devia produir en el bon temps, ja que a Palestina els pastors al desembre no dormen al ras, com s’hi descriu.

Doncs sí, avui escriurem sobre el rabadà, una icona de la nostra cultura popular que d’entrada cau bé perquè és una figura molt nostrada, molt de la forma de ser de certs catalans: la del rondinaire, que mai està content/contenta del tot, i que quan et descuides sempre troba inconvenients i problemes a la vida.

He recitat i llegit bastantes vegades el Poema de Nadal d’en Sagarra, i ara per Spotify se’n pot trobar la versió íntegra, els quatre cants i el tros final recitats per Lola Lizaran i Alfred Lucchetti, que recomano, ja que està millorada de la versió en CD.

Un tros del poema diu:

“Escolteu com es barallen el rabadà i els pastors,

guanyar o perdre la batalla vol dir la vida o la mort.”

Doncs sí, segons fem més o menys de rabadans, ens hi pot anar la identitat com a país o com a poble.

Doncs sí, segons fem més o menys de rabadans, vol dir l’abandó de la feina ben feta i el triomf de la mediocritat... I ja sabeu que la feina ben feta no té fronteres i la feina mal feta no té futur.

El rabadà de l’eixorquia vol dir entendre el món d’una manera immadura, estèril,; ve d’eixorc, erm improductiu, i prové d’uns drets feudals que es van eliminar al segle XV.

I el rabadà eixorc es pot aplicar tant en el món de la política com en el camp cultural, econòmic, social, intel·lectual i inclús moral.

El rabadà eixorc, davant del treball ben fet dels altres, de l’esforç i del sempre estar a punt, contesta amb un “no n’hi ha per tant”.

Així, hem de procurar no ser el rabadà del pessebre i hem de valorar el treball ben fet dels que se’n surten a la vida, bé sigui a casa, “al terreny”, o tenint de marxar lluny.

Els rabadans de la eixorquia, seguint el poeta Josep Maria de Sagarra i Castellarnau, “no han estudiat ni han après, són iguals que una mata de ruda, no saben res de res; a les dents una llesca de pa, i al cor una escorrialla de cançó per mandrejar”.

I a casa nostra hem de valorar i lluitar per la nostra llengua, seriosament amenaçada, i per la nostra nació, ja que sense el poder i sense armes, més que mai ens hem de reconvertir en bons rabadans.

Així, com ens recorda el poeta: “Quan anem adelerats, amb molta ràbia i molta pena, i amb molta set de llibertat, hem d’evitar als rabadans girats d’esquena”.

Ara, diumenge 29, deu de la nit, envio l’article a l’editorial. Acabem de sortir del XXVI Concert de Nadal de Castellvell del Camp, on el jove montblanquí Alexandre “Sasha” Amorós, que ha vingut a passar el Nadal amb els pares des de Moscou, on segueix cursos superiors de música, ha actuat amb l’orquestra Cum Jubilo del Camp de Tarragona com a violí solista i concertino. Cum laude. I traduït a l’article d’avui, vol dir que el nostre violinista va per la vida com a “bon rabadà”.

I ens embarquem una setmana per la Mediterrània, seguint l’estela, per l’Epifania, del company Epi Mestre, a. c. s. Ja us enviaré la crònica. I desig d’any bo.