Portem molt de temps vivint d’esquena al vertader sentit de Nadal. El capital l’ha domesticat pels seus interessos de mercat. Molts llums als carrers abans d’hora. El vertader sentit dels pessebres alguns l’intenten d’amagar davant de l’opinió pública. El món material s’ha fet amo de la situació. Cada vegada queda més lluny l’anunci de l’àngel en el naixement: “Pau a la terra als homes de bona voluntat”, enfront de tanta guerra.

Hi ha mitjans de comunicació que cauen en el parany i solen maquillar la realitat nadalenca, explicant allò que el poble vol saber, no el que ha de saber. La realitat pot deixar d’existir, si no s’informa del que hi ha, del que existeix de manera vertadera. Una manera de perdre la consciència de la realitat en el marc de la vida és viure sobre un núvol.

Per a un membre d’un partit, que en temps passat havia tingut molta volada, és a dir, en els mitjans parlaven sovint de la seva política, qualsevol cosa era motiu de notícia. Ara, la persona en qüestió estava preocupada, en no estar en primera pàgina la seva ideologia, perquè restava més temps a l’oblit que recordat. Al vertader sentit de Nadal li passa quelcom semblant: no surt en pantalla.

Amb dades d’un 22 de desembre, la TV va dedicar 22 minuts a tots els premis de la rifa de Nadal, amb repetides imatges d’abraçades i ampolles de cava per als que havien estat afortunats. En aquesta mateixa hora, en una llar de Palestina, una mare abraçava el seu fill per la mort del seu pare. En un altre indret, un matrimoni s’abraçava per haver aconseguit quelcom de menjar per als fills. Si bé els pares no menjarien, ho farien els fills. Dues dones s’abraçaven, perquè els seus marits eren hostatges.

En resum: en la societat capitalista en la qual vivim, els mitjans de comunicació són més de distracció que de comunicació, tot i que sempre hi poden haver excepcions.

El mateix passa a Nadal, que com a festa cristiana ha perdut solidesa. Ha esdevingut una festa cristiana en crisi, desnaturalitzada, colonitzada pels grans comerços i convertida per una gran apoteosi del consum. Es fa difícil de viure una experiència de la fraternitat universal, quan s’està al voltant del consum. És important rebobinar les nostres vides per recuperar els cristians i el món humà, què és el que realment se celebra.

Com diu Leonardo Boff: “Correspon a cadascú d’ambientar la festa, preparar les estances de l’ànima; imposar silenci al cor esvalotat; reconciliar-se amb les coses. És així com podem assaborir la festa. Hem de meditar per copsar el sentit de l’alegria. No som ximples. No estem alegres sense saber el perquè. Podem donar raó del nostre goig desbordant, de la magnificència de la nostra festa...; Déu s’ha fet home i viu amb nosaltres. Heus aquí per què celebrem Nadal. Aquesta és la raó de la nostra alegria i la raó de la nostra vida”.