Hi ha gent que diu comptar els anys per primaveres, i és fàcil entendre, quan diuen que té vint primaveres, que vol dir que té vint anys.

Jo ho faig per Nadals, motiu de celebració i alegria, d’una màgia especial que tenen aquests dies, de fraternitat, i l’excusa perfecta per a la reunió d’amics i familiars que fa temps no coincideixen.

No sempre ve de gust coincidir amb tothom, a vegades hi ha un regust amarg amb algun d’ells i hauries preferit no coincidir-hi degut a un malentès del caire que sigui. Però sigui per pressions o pel que vulguis, allí ets, aguantat els somriures forçats i les burrades d’alguns dels invitats, i sense deixar de fer el paperina.

Nadal és un temps en què sembla que s’acabarà el món aviat, bosses a rebentar de queviures, carrets plens de tota mena de menjars i begudes, unes extraordinàries despeses per celebrar en pocs dies moltes coses, ja siguin populars, religioses o més tradicionals del canvi de cicle. El cert és que llancem la casa per la finestra i no ho fem amb pena, tot sembla anar damunt rodes, i amb la seguretat que la loteria en deixarà un bon pessic, o els Reis, que surten corrent i amb camells del lloc on avui cauen bombes com a coves.