José Raúl Capablanca Graupera, nat a la l’Havana el 19 de novembre de 1888, fou el jugador d’escacs cubà per excel·lència d’origen català. Amb 13 anys es va convertir en el millor jugador de Cuba sense haver estudiat mai la disciplina. Va ser campió mundial d’escacs de 1921 a 1927 i el cubà més conegut de la seva època. Fou el tercer campió del món, títol que mantingué entre els anys 1921 i 1927, i un dels millors escaquistes de tots els temps. Era àmpliament reconegut per la seva excepcional capacitat de jugar finals a la perfecció, i per la seva rapidesa de joc. Gràcies a les seves fites, fou anomenat “La màquina d’escacs humana”.

Descendia, per línia materna, d’una família catalana arrelada a Cuba de feia molts anys que s’hi havia enriquit fins a formar part de la més distingida burgesia de l’illa. José Raúl era el segon fill de José María Capablanca Fernández (oficial de l’exèrcit espanyol) i María Graupera Marín, una catalana de pro. Des de la infantesa, parlà català amb la mare i els familiars de la línia materna.

Segons el seu propi relat, va aprendre a jugar als escacs als 4 anys, veient com jugava el pare amb els amics. Als 5 anys el seu pare va introduir el Club d’Escacs de l’Havana i ell seguí jugat ininterrompudament, tant, que el desembre de 1901, als 13 anys, va guanyar el millor jugador cubà del moment, Juan Corzo, amb un resultat de 4 victòries, 3 derrotes i 6 taules i es va proclamar campió de Cuba; Juan Corzo era el campió de Cuba.

L’habilitat de Capablanca en els escacs ràpids li va permetre de fer exhibicions de simultànies, i el va portar a fer un tour arreu dels Estats Units el 1909. Va jugar 602 partides en 27 ciutats, i hi va puntuar un 96,4% , un percentatge molt superior al 88% que el situà com un dels tres millors jugadors del món en el cim de la seva carrera. Capablanca va vèncer Marshall amb un marge comparable a aquell que Lasker havia fet (8 victòries, i cap derrota, només 7 taules) quan va guanyar el seu campionat del món de 1907.

Després d’aquests matxos, va dir que mai no havia obert un llibre sobre obertures d’escacs. Aquest matx el situà com el tercer millor jugador del món durant la majoria del període entre 1909 i 1912.

Capablanca va guanyar sis partides i en va entaular una al campionat de l’estat de Nova York de 1910. Tant Capablanca com Charles Jaffe van guanyar les seves quatre partides en les eliminatòries preliminars i es van enfrontar en un matx per determinar el guanyador final, que seria el primer a vèncer en dues partides. La primera partida fou taules, i Capablanca va guanyar la segona i la tercera. Després d’una altra esgotadora sèrie d’exhibicions de simultànies, Capablanca fou segon, amb 9½ de 12, al National Tournament de 1911 a Nova York. Llavors estava convidat a jugar el torneig de Sant Sebastià el 1911. El torneig de Sant Sebastià de 1911 va ser “un dels cinc tornejos més forts de la història fins al moment”, ja que hi van competir tots els millors jugadors del món excepte el campió Lasker. Al començament del torneig, dos jugadors es van queixar de la participació de Capablanca perquè no complia la condició d’admissió d’haver obtingut com a mínim un tercer lloc en dos tornejos magistrals. No obstant Capablanca va guanyar brillantment contra Bernstein en primera ronda, i més simplement contra Nimzowitsch, i va sorprendre el món escaquístic assolint el primer lloc en el torneig, amb sis victòries, una derrota i set taules, al davant de Rubitein i cinc reputats jugadors més. El matx contra Rubinstein fou un dels més brillants assoliments de les acaballes de la carrera d’aquest. Alguns crítics europeus van dir que l’estil de Capablanca era massa cautelós, a despit que fou el qui concedí menys taules de tots els jugadors que acabaren en els sis primers llocs del torneig. Capablanca fou a partir de llavors vist com un aspirant al títol mundial.

Campió del món
Va continuar la seva carrera com a diplomàtic a l’ambaixada cubana de Sant Petersburg, ciutat on el 1914 va quedar segon en un torneig que guanyà el llavors encara campió mundial Emanuel Lasker.

La Primera Guerra Mundial li va limitar l’activitat escaquista, i només va jugar tornejos als Estats Units.

L’any 1919 desafià de nou Lasker, qui ja havia reptat el 1911 a una partida pel campionat mundial.

Aquesta trobada es va celebrar a l’Havana el 1921, i quan el resultat era favorable a Capablanca. Lasker va perdre el títol cedint-lo al jugador cubà l’any 1927.

Capablanca va perdre a Buenos Aires el campionat del món el 1927. No obstant va negar al cubà la possibilitat d’un matx de revenja, evitant activament des de llavors coincidir amb ell en cap torneig i no va tenir l’oportunitat de recuperar-lo perquè el jugador rus es va negar sempre a la revenja.

El 1925 fou tercer al Torneig d’Escacs de Moscou de 1925. El 1929 fou segon al Torneig de Carlsbad (el campió fou Aron Nimzowitsch).

Va continuar jugant i guanyant nombrosos tornejos, com el de Nova York de 1931 i el de Nottingham de 1936, i representant Cuba a les Olimpíades d’escacs.

Durant la darrera etapa de la seva vida impartia classes d’escacs per emissores de ràdio nord-americanes.

Morí als Estats Units el 1942.