Però no van a Betlem. Hem estat a punt d’anar-hi un parell de vegades, però no hem passat d’aquí, i ara menys.

S’han quedat sense turistes, amb tanta guerra propera. És curiós, en el fons una guerra entre moros, cristians i jueus. Segles i segles del mateix i sense possibilitat d'entendre’s, tan fàcil que podria ser: canviar les armes per diners, i els diners donar-los a canvi de treball, per al qui necessiti viure, a canvi d’un jornal. I Nadal, Ramadà o Festa de la Llum, tot l’any!, per a cristians, palestins i jueus. Sortiria més a compte que els dispendis en guerres, morts i destrucció, i als rics els sortiria més barat. Però hi deu haver algú molt poderós a qui no li deu interessar.

Però tornem a Roma. Sí, hi he estat una dotzena de vegades, per terra, aire, i el que més, per mar. Més tres o quatre de pas i tres o quatre de menys. Les de pas, baixar d’un avió per agafar-ne un altre o un cotxe de lloguer i seguir camí. I les de menys, arribar amb vaixell a Civitavecchia, el port més natural de Roma i a 100 quilòmetres, i en lloc d’anar a Roma, romandre-hi o anar a altres llocs. Vuit vegades hem atracat i cinc hem fet cap a Roma, les altres tres vam passar.

Enguany no passarem, ja que ja fa més de quinze anys de l’última vegada i ja ha començat l’Any Jubilar i els monuments ja estan nets o reparats, i a punt de revisitar.

Sortim el 30, dilluns, de Barcelona amb el Costa Toscana; mil cinc-cents camarots, exteriors, amb terrassa, i un d’ells és el nostre. Anirem a babord.

I el dia 31, dimarts , Palma de Mallorca; hem seguit la comitiva del dia de l’estendard, que ha partit a les dotze del migdia de la catedral i que commemora la presa de possessió de la ciutat per part del rei en Jaume I.

La nit de Cap d’Any ens agafa navegant, i el sopar, les campanades i el raïm, a alta mar.

El dia de Cap d’Any segueix tot el dia la navegació. El 2, dijous, i al fer-se de dia, Palerm, a Sicília. El 3, divendres, Civitavecchia, i passar el dia a Roma.

El 4, dissabte, Savona; el 5, diumenge, Marsella, i el dia de Reis, Barcelona.

I a les deu del matí ens fan fora de bord, i com que no anirem a visitar la Sagrada Família, al migdia a dinar al mas de Lilla, Montblanc, amb la família del terreny.

I ara, ja arribats a casa dels camins de la mar, farem unes referències molt sumàries respecte a “la bèstia” que ens ha passejat una setmana per la Mediterrània. Inaugurat el 2021, més de 300 metres d’eslora, que vol dir de proa a popa, o sigui de cap a peus, i la novetat és que la màniga, o sigui la distància de babord a estribord, que vol dir l’amplada del vaixell, té 58 metres, i una màniga així és brutal. Són uns 15 metres més d’amplada de l’habitual, que per 300 metres vol dir uns 4.500 metres quadrats de més, que es tradueixen, en àrees comercials i gastronòmiques, que et fan perdre els exteriors de la nau, a excepció que t’escapis als pisos superiors. El dinovè és l’últim i et permet el control de la situació del vaixell, des de l’exterior, tant atracat com en moviment, i t’estalvia molts passos perduts.

L’altre aspecte a destacar és que ja disposen d’un servei de televisió, més de cent cadenes, en les més de dos mil cabines o camarots, i de molts països, i amb preferència les teles italianes. Per descomptat que hi ha les notícies espanyoles de TV1, 24 hores, i les teles d’Andalusia i d’Aragó, i això em va provocar investigar per què no hi ha la tele catalana, i se m’ha dit que si ho demanessin cap problema, però que creuen que TV3 ha perdut la llicència internacional.

Doncs prec per als companys i socis d’Òmnium Cultural, per a la Generalitat i per a la Normalització Lingüística: feu el fotut favor d’espavilar-se amb la divulgació i foment de la nostra llengua catalana. Gràcies.

I, recentment passada l’Epifania, dediquem un sentit record envers el company Epi Mestre, que ben segur hauria seguit escrivint i navegant si la parca no li hagués barrat el pas extemporàniament.

Acabem amb uns fragments de l’Excelsior del poeta Joan Maragall:

“Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord,

gira, gira els ulls enlaire, dona el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre en les veles suspeses, del cel al mar transparent,

sempre, entorn aigües esteses, que es moguin eternament.

Sempre el mar, el gran mar noble: Sempre, sempre mar endins”.