Una recerca al voltant dels romans, sarraïns i feudals a la Conca —de Joan Menchón—, un estudi de l’ermita i els ermitans de Sant Joan de Montblanc —de Jaume Felip Sánchez— i el cas del repoblament de Biure de Gaià per part de l’orde de l’Hospital a final del segle XIII —de Josep Maria Sans Travé— són tres de les investigacions que formen part del nou número de l’Aplec de Treballs, la revista d’humanitats i ciències socials que edita el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i que enguany homenatja la bibliotecària Pilar Sans Ollé i el professor de Belles Arts Domènec Corbella Llobet.

Així, aquesta quaranta-dosena edició de l’Aplec que, com recollia Nova Conca la setmana passada, va presentar-se el 29 de desembre de 2024 al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, compta amb una quinzena d’aportacions d’història antiga, medieval, moderna, contemporània i història de l’art, a més de la necrològica del catedràtic de botànica Ramon M. Masalles —que fou un dels fundadors del Centre d’Història Natural de la Conca— escrita per Joan Cartanyà.

D’aquesta manera, al llarg de les tres-centes quaranta-tres pàgines del volum que coordinen Josep Maria Grau Pujol i Josep Maria Carreras Vives —i que corregeixen i revisen Glòria Amigó Pla i el mateix Josep M. Carreras—, podem descobrir temàtiques ben diverses que ens transporten a ampliar els nostres coneixements al voltant dels temps passats. Així, amb Gabriel Serra Cendrós i Guillem Serra Martí podem endinsar-nos en la transmissió dels arxius notarials dels segles XVIII-XIX; amb Josep Maria Grau Pujol podem copsar la mobilitat laboral i geogràfica dels menestrals i professionals que es van casar al districte parroquial de l’Espluga de Francolí entre 1815 i 1840; i amb Laia Poblet Alay es constata l’impacte de la fil·loxera sobre una família de Barberà de la Conca.

Així, si Joan Pau Jàvega ens ressenya la figura de Josep Mir Roselló durant la Guerra Civil, Jaume Felip Sànchez recupera un contracte inèdit de Ramon de Mur del segle XV, i Josep Maria Salisi remarca la presència musical a la imatge de la Mare de Déu del Tallat que es troba al MCCB. De la mateixa manera, Montserrat Canela ens apropa al pas de l’Obra del Cançoner Popular per la Baixa Segarra, i Salvador Arroyo analitza els balls parlats recollits per Joan Ramon Vidales a la Conca de Barberà.

El volum també ha tingut impacte a l’Anoia, a partir de l’estudi que signo al voltant de la projecció social del pintor de Montblanc Maties Palau Ferré a partir de l’exemple del brodat sardanista que la masquefina Pepita Esteve va elaborar als anys setanta a partir de la fotografia d’un quadre de l’artista que El Correo Catalán va reproduir a tot color el 27 d’abril de 1969.

També l’Aplec de Treballs núm. 42 (2024) incorpora una detallada bibliografia sobre la comarca, descrita per Sònia Gual, així com diverses notes i ressenyes bibliogràfiques —redactades per Grau Pujol, Gabriel Serra, Manel Güell, Ramon Ribera i Dolors Sanahuja— i un noticiari final del Centre d’Estudis a mode de memòria d’activitats del CECB.

En definitiva, un volum que ofereix aportacions valuoses de cara als lectors interessats d’avui, però sobretot per als investigadors i acadèmics del futur que a partir de les múltiples recerques que cada any es van editant a l’Aplec —i que uns mesos després també són consultables digitalment— permeten fer avançar la recerca històrica del nostre país.