Algú ens està fent el llit, un llit de mals averanys, sense que hi puguem intervenir i dir la nostra. Aquesta locució o frase feta era per explicar que algú t’està preparant quelcom sense que ho sàpigues, però amb la dificultat de no saber de què es tracta. Si et pot beneficiar o no. Això serà el que ens pot passar en temps futurs si no parem atenció, arran dels esdeveniments econòmics internacionals que estan passant i ens afecten de ple. Aquest dissabte 18 d’abril, el món social i, per suposat, la ciutadania de casa nostra aquesta a Barcelona i a altres ciutats de L’Estat espanyol, com de l’àmbit  internacional, s’han manifestat contra l’ATCI: ”Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions”;  en anglès les sigles conegudes serien: “TTIP”. Un acord que porta a terme EUA i la CEE a porta tancada, en presència del gran capital i no precisament dels organismes socials.

Com assenyalen els analistes, pretén que l’Europa que, en temps passat,  fou l’únic baluard de resistència al neoliberalisme, ara quedi agafada de manera irreversible i permanent en aquest sistema, com a pensament únic. Amb una sola excusa: crear un imperi econòmic sota la tutela dels Estats Units d’Amèrica del Nord, per tal de contrarestar el perill de Xina i Rússia.

S’ha establert una acció de mutisme que ens porta a recordar l’AMI: “Acord Multilateral sobre Inversions”, és a dir, projecte de tractat de comerç internacional, que s’hagué d’aturar, enfront de les protestes mundials vers l’any 1998. Perquè la pretensió d’aquest projecte dotava de més drets a les empreses i menys deures, sobretot socials, quan invertissin a l’estranger. Per això aquests precedents  ens preocupen.

Ara hi tornem a ser. Una vegada més és el mon del diner qui promou el projecte, i ni els estats, ni per suposat la ciutadania, o els mitjans de comunicació oficials (aquests últims per tal d’informar) no en parlen. Tot i que les xarxes socials en van plenes;d’allò que en podríem dir un silenci a crits. Els experts senyalen entre moltes altres continguts del projecte, que les empreses poden portar a judici aquells estats que no se cenyeixin al model de política neoliberal concretada.

Els acords trepitjaran els drets fonamentals del treball proclamats per l’OIT, organisme que els Estats Units no ha reconegut mai. Degradarà el dret a la representació col·lectiva dels assalariats. Restringirà la llibertat de circulació de persones. Eliminarà les sancions contra abusos referents al dret social i el respecte per la terra. Es fa manifesta una progressiva desaparició de tots el serveis públics. Incrementarà la submissió dels estats  a les multinacionals...I és que aquesta concertació ens porta a la intuïció, com diria algú, de riscos associats

Si aquest tractat prospera, ja no podrem parlar de democràcia, ni dir-nos demòcrates, tal com deia un articulista, perquè el capitalisme haurà ratificat de manera absoluta la incompatibilitat amb la democràcia. I restarà en evidència com allò que és: una fèrria dictadura de la gran empresa privada.

Temps a venir, pel que ens toca als catalans, desitjosos de ser un poble lliure, respectat, però amb una gran dosi de justícia, i justícia social, no  podem descuidar de cap de les maneres,  la dignitat humana en base a l’honorabilitat. No podem fer un país on la hipocresia, la mentida, la injustícia s’instal·lin en el nostre sistema, com a indispensables formes eficaces de vida, i que el neoliberalisme salvatge, ens ho imposi.  Com diria algú, més que acabar amb la dictadura del proletariat, que  és una dictadura, cal acabar amb la dictadura dels multimilionaris; cal acabar amb les dues.

Allò que llaurarem i sembrarem cada dia en benefici del bé, i bé comú, serà la vertadera llavor del nostre humanisme  per a temps futurs. No ens ho deixem prendre.