Espanya va ajudar els ciutadans de les tretze colònies amb diners, armes, munició, roba i uniformes, i finalment amb ajuda militar directa. S’ha deixat en cròniques escrites que es va enviar als rebels —el comte d’Aranda i l’ambaixador del rei Carles III— l’ajuda material, molt considerable per a l’època: 30.000 mosquets i baionetes, 512.314 caixes de munició, 251 canons, 300.000 lliures de pólvora, 12.868 magranes, 30.000 uniformes i 4.000 tendes de campanya. A més de medicaments, menjar i material de campanya divers per a més de 11.000 soldats. L’exèrcit rebel que va guanyar la batalla de Saratoga el 1777 estava íntegrament equipat amb aquest material. Quant als diners, es van enviar als EUA 120.000 reals i ordres de pagament per valor d’altres 50.000. Aquesta ajuda va servir per donar suport al deute públic estatunidenc del moment, donant origen a la seva pròpia moneda, el dòlar.

Tal com va reconèixer el mateix George Washington, sense l’ajuda d’Espanya no hauria estat possible el seu triomf.

És poc coneguda la decisiva ajuda espanyola a favor de la independència dels Estats Units. Per evitar un enfrontament obert i directe amb la corona d’Anglaterra, la de Carles III i el seu ministre Floridablanca van dissenyar un discret pla d’ajuda que interessava l’estratègia en diversos fronts: llibertat per a les naus americanes que assetjaven els vaixells anglesos perquè recalessin lliurement als ports del Mississipí controlats per Espanya. George Washington va considerar indispensable l’ajuda de la flota espanyola i de les seves posicions a Amèrica del Nord, que incloïen el control de la Florida, la Louisiana i el Mississipí.

La seva victòria en la batalla del Fort Charlotte (febrer 1780), que protegia l’estratègica ciutat de Mobile, va resultar determinant per a la seguretat de Nova Orleans, llavors el més important bastió espanyol en la zona, i al mateix temps va possibilitar el posterior atac contra Pensacola (març 1781), últim emplaçament britànic al golf de Mèxic.

Pensacola es creia inexpugnable gràcies a la formidable bateria de canons anglesos dels barrancs acolorits que tancaven l’estret accés a la ciutat. En una arriscada acció, Bernardo de Gálvez va aconseguir introduir la seva flota a la badia sense que l’artilleria anglesa aconseguís detectar-los. Va ser el mateix Gálvez qui a bord del bergantí Galveztown, en una de les més audaces maniobres en la història naval, va guiar els altres tres navilis liderant l’atac. La seva arriscada gesta va ser recompensada en incorporar al seu escut d’armes el lema “Jo només”, en tribut a la seva decisió de creuar tot sol el perillós estret per accedir a la badia. La ciutat de Galveston, a Texas, deu el seu nom al llegendari i mític personatge espanyol.

La batalla i posterior presa de Pensacola es considera l’acció militar més important de les que va emprendre Espanya donant suport a la independència dels Estats Units. George Washington va reconèixer aquesta aportació fent-se acompanyar, al seu costat, en la desfilada de celebració de la independència per Diego Gardoqui, primer ambaixador de la corona espanyola als Estats Units.

Última consideració
La bona sintonia entre el president nord-americà i el rei d’Espanya Felip VI va quedar patent en una entrevista captada per les càmeres, on Joseph Biden va arribar a pronunciar la frase següent: “Alguns diuen que no hauríem estat un país independent sense vosaltres”. Una frase que descobreix una realitat històrica de la qual molts (espanyols i estatunidencs) en són conscients, i és que els Estats Units, sense la intervenció d’Espanya, li hauria estat molt difícil culminar la seva independència a la fi del segle XVIII.

Altra última consideració
Cal remarcar com de caragirats que són els països, ja que els Estats Units, després de rebre la generosa ajuda d’Espanya, al segle següent li va robar tot l’imperi colonial que tenien a Amèrica.