Escriuré sobre animalons que veig per davant d’on passo les nits dormint, i compararem les seves actituds vitals amb els moviments principals que es troben en el món dels polítics i de la política.

Dels falcons i coloms, principalment als Estats Units i als països anglosaxons, és molt habitual parlar-ne segons formacions polítiques.

Així, es qualifiquen de falcons els que prefereixen l’estratègia de la mà dura i de la confrontació i són proclius a recórrer a les vies de fets consumats, i en alguns casos, fins i tot a la violència. Per a aquest tipus de polítics els oponents, més que rivals, són enemics.

Els classificats com a coloms s’inclinen més per la concertació, la diplomàcia i la reforma gradual de les condicions que els són adverses, estan disposats a negociar i prioritzen les vies legals i polítiques pacífiques per tal de fer front als seus adversaris.

Doncs sí, el 1974, a Lilla, Conca de Barberà, vam refer una pallissa, que amb el temps, i per compensar que els masos cauen, hem fet esdevenir un mas nou.

I el 1976 vam anar a viure a Cap Salou, a un edifici adjacent amb el far de Cap Salou, i l’any que ve també farà 50 anys.

Ara, des de fa uns 20 anys, estic empadronat a Montblanc, per la senzilla i democràtica raó que en la setmana, i al marge d’excepcions, dormo quatre nits a Lilla i tres a Cap Salou.

I tant a Lilla com a Cap Salou veig i observo coloms, falcons i garses.

De jove i caçador, a cada poble hi havia una bandada de coloms que vivien en colomars i de dia volaven quasi sempre en ramada.

A Lilla, al començament teníem ramada propera, i ara s’ha perdut, però segueixen els tudons i per parelles es reparteixen el pinar. Prop de casa en viuen dues o tres parelles que veig passar i on nien, ja que segons el moment de la posta i incubació tenen difícil dissimular.

Falcons, sempre de pas, i garses, sempre lluny, però el seu so se sent clar i fort.

A Cap Salou hi ha variants. S’hi tenen d’afegir les gavines, sempre presents però no abundants. De garses hem estat anys i panys sense veure’n cap, i com es veu a les fotos adjuntes fa poc ens en va entrar una, potser l’única que es veu per la zona, a la terrassa, a desitjar-nos bon any. Li vaig oferir una tasseta amb grans d’arròs que va rebutjar, es va deixar fotografiar i després voluntàriament va sortir per l’eixida.

En els meus anys de caçador no vaig tenir quasi mai una garsa a tret. Diuen que són molt intel·ligents i si veien un home amb escopeta s’allunyen, i si passeges amb les mans a la butxaca, pots passar a quinze metres d’elles i no es mouen.

Doncs sí, va entrar al nostre apartament. Em va sorprendre, ja fa mesos que la veig de tant en tant, i sempre sola. Si hi ha novetats ja us avisaré.

A Cap Salou vivim al carrer que abans se’n deia “de la Punta Falconera”, i que ara, si cliques per situar-te, es diu carrer Falconera.

La Punta Falconera és on s’ubica el far de Salou, inaugurat “reinando” Isabel II el 1858. Diu la placa la paraula “reinando”, que vol dir que no va assistir a la seva inauguració.

Doncs quan vam anar a viure a la Punta Falconera, els primers anys recordem dos o tres parelles de falcons que cada primavera acudien per criar i passar l’estiu, i vam observar baralles amb les gavines, que s’emprenyaven molt quan els falcons se’ls cruspien els ous, i es passaven hores volant en grup i fent vols baixos per fustigar els falcons, però no vaig veure cap lluita cos a cos.

Al final els falcons no van tornar, i ara hi ha instal·lada una volada de 40 a 50 coloms que només fa tres o quatre anys que viuen pels pinars propers i que han après a llançar-se volant pels volts de casa nostra, i volten el penya-segat i es llancen de cara al mar amb gran destresa i escenografia.

Però l’any passat vaig veure un falcó, vist i no vist. I ara, any nou, ha tornat un falcó, i l’he vist un cop volant prop dels coloms, que han aixecat el vol, i després, remenant dins un forat de la Punta Falconera a uns 30 metres de casa, però no m’ha donat temps de fer-li una foto. Intueixo que remenava buscant ous.

Si anem a internet, hi ha molts ajuntaments que proven amb falcons per allunyar coloms. Sense anar molt lluny al Morell, dels meus avis materns, ho fan actualment.

Diuen que els falcons tenen dos menes de vol: el d’assetjament, que consisteix a capturar, i el vol de marcatge, que es fa amb falcons amb propietari i alimentats i la seva finalitat és aconseguir que els coloms marxin a l’observar que en aquella zona hi ha depredadors, que els fan volar a diari. Bé, si es reinstal·len els falcons, sabrem si es dediquen a assetjar o a capturar.

I ara, tornant als humans, el 31 de desembre, com dic en el meu últim article, vaig passar amb vaixell per Palma, i sabedor que a les dotze del migdia sortia de la plaça de la catedral la Colcada del dia de l’Estendard, hi vam assistir, i com diu la meva companya amb el seu Polarsteps, vam veure com sortia la Colcada, de la diada de Mallorca, que el PP, pressionat per Vox, va passar al 12 de setembre, i el poble ha decidit seguir celebrant-ho el 31 de desembre. És la celebració que commemora l’entrada del rei en Jaume I el 31 de desembre de 1229 a la ciutat de Palma, la fi del regne almohade i la Mallorca musulmana i el naixement del regne de Mallorca.

Com que tot això no té res d’espanyol ho voldrien fer desaparèixer, però la tradició es més forta, i vam veure i fotografiar la Marga Prohens, presidenta de la Generalitat, i al seu costat el president del parlament balear, que és de Vox, que segueixen de prop la qüestió entre baralles i línies vermelles, però assistint i presidint l’acte. Coloms o falcons?

Hauria d’esbrinar si la presidenta de la Generalitat balear, na Margalida Prohens, que parla, quan vol, un català amb accent mallorquí encisador, també ha rebut a ca seua la visita de la garsa, ja que podria ser el desllorigador entre coloms i falcons.