Passa-t’ho bé llegint humor.

Aquell milionari filipí feu una festa amb convidats d’arreu del món a la seva finca de Camayán, als afores de Manila. Allí se serví de tot: les gravy de menuts, yakitoris a la graella, canapès de paté, l’alicot francès, sopa, badallets Kokoreç dels balcans, tacs d’esturió malai, carus de gambes, barbs de muntanya, steak tàrtars i carns de tots tipus, elaborades per cuiners argentins. Vins francesos servits per sommeliers finlandesos i postres dolces típiques de la cuina catalana, servides per un tipus negre abillat amb barretina.

Després que tothom hagués quedat satisfet els va portar al jardí, on a la piscina olímpica els va dir que hi tenia tres cocodrils i dos caimans, i invitava el més eixerit a tirar-s’hi dins i, si la travessava i en resultava indemne, li regalaria, a triar, entre una casa a Baden-Baden o un Maserati últim model, o una excursió pel món en avió privat acompanyat de dues vampiresses.

Res, silenci absolut, ningú es movia.

De sobte, va veure un invitat que sense pensar-s’ho dues vegades saltà dins la piscina. Imagineu-vos el terrabastall i xipolleig que es va sentir durant uns minuts en aquelles aigües fosques; no obstant l’home en va sortir il·lès, si bé nafrat amb ferides als braços, cames i cara.

El milionari, sense poder obrir boca de la impressió al veure aquell home incòlume entre la resta de convidats alarmats i les dones histèriques.

Quan l’excitació es va calmar el milionari, home de paraula, li va dir al valent:

—Vols el xalet de Baden-Baden?

—No —li va contestar el motivat—, ja en tinc un de xalet, no a Baden, sinó a la Costa Blava.

—Ah, bé, doncs el Maserati?

—Tampoc, disposo de l’últim Lamborghini sortit de fàbrica.

—Bé doncs, definitivament tries la volta al món...

—No, m’acabo d’apuntar al proper viatge a la Lluna, als Estats Units.

—Què vols, doncs? Et donaré el que vulguis, després de la prova que has passat.

—Què vull? Doncs miri, saber qui és el fill de puta que m’ha donat una empenta per tirar- me a la piscina.